RAFAELA
PUIGCERCÓS I ROMA
Rafaela Puigcercós i Roma. És descrita com una dona “alta i
gallarda”. Va estar casada amb Joan Bartomeu Roma de la heretat La Roma, terme
i baronia de La Guàrdia, parròquia de Sant Esteve de Roma. En segones núpcies
es casà amb Janot Puigcercós, viander de La Llena d’Alpens. En ésser presa,
vivia al mas Torrents, de Sant Agustí de Lluçanès.
Dimarts 15 de setembre de 1620, a Sant Feliu Sasserra fou
executada la tortura de Rafela Puigcercós, àlies Roma, en una porxada o cobert
que s’usava per guardar palla, propietat del Molt Honorable Joan Mas,
lloctinent de la vegueria del Lluçanès.
“Les bruixes segrestades” Lluís Orriols i Monset
Diccionari Biogràfic
de Dones
Biografia de Rafela Puigcercós Roma
Biografia
Va ser una de les moltes dones acusades de bruixeria al primer quart
del segle XVII, concretament entre 1618-1622, moment de màxima efervescència de
la persecució. La delicada situació econòmica i social per la qual passava
Catalunya necessitava un boc expiatori que expliqués la pertinaç sequera, els
aiguats descontrolats, les desastrosses collites o les malaties encomanadisses.
El col·lectiu sobre el qual va recaure la culpabilitat era el de les dones
grans, generalment vídues, amb algun defecte físic i fetilleres.
Rafaela Puigcercós fou una dona hàbil i capacitada per fer beuratges
i guarir malalties amb remeis casolans i, com moltes altres fetilleres i
remeieres, va patir l’acció del tribunals civils encarregats de portar a terme
la cacera de bruixes i els judicis. Tenia uns 60 anys quan va ser detinguda a
Sant Agustí del Lluçanès i processada, sota l’acusació de bruixa, al mateix
temps que Joana Pons (Joana la Negra), Àngela Vilafreser (La Vigatana) i Joana Mateus.
Els càrrecs que se'ls imputaven en aquest casos eren sempre els mateixos: matar
infants, produir golls, fer malbé les collites, provocar pedregades, matar el
bestiar, tenir relacions amb el dimoni... Va ser torturada a Sant Feliu de
Sasserra, en una propietat del lloctinent de la vegueria del Lluçanès, Joan
Mas. Se l'acusà de participar en una de les assemblees diabòliques que es van
fer a la Roca de la Pinya; fou condemnada a la forca i penjada al setembre de
1620 al Serrat de les Forques.
Bibliografia
Julio, Teresa. "Fetilleres i bruixes". En: Sanmartí, Carme;
Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX . Vic: Eumo.
Orriols Monset, Lluís (1994). Les bruixes segrestades. Barcelona: Rafael Dalmau.
Pladevall, Antoni (1974). Persecució de bruixes a les comarques de
Vic a principis del segle XVII. Barcelona:
Els comtes de la Vall de Marlès.
Naixement
c. 1540
Defunció
1620, Sant Feliu Sasserra, Bages
Condició
Vídua
