dimarts, 10 de juny del 2014

COSME SOLER, "TARRAGÓ"





 Cosme Soler. Representació a la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra, 2008




La bruixeria no només és poder ocult, pocions, conjurs, mals averanys i morts. Va ser també la manifestació de la por d’una població que li va tocar viure un temps obscur i de fam. Al segle XVII, la religió tenia un paper molt important i la població anhelava explicacions per a les desgràcies de l’època. A Catalunya i a Europa, moltes dones van ser acusades de bruixes. Van ser interrogades i finalment, algunes, penjades o cremades a la foguera.

Entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d'arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes. Sempre s'ha cregut en l'existència d'individus amb poders sobrenaturals, però va se a començament dels segle XVII quan es va realitzar la majoria de processos, en un context de crisi social, econòmica i religiosa. 

Alguns dels delictes eren fer mal a través de conjurs, amb la mirada o amb aliments i objectes embruixats, provocar accidents al camp, als pagesos o al bestiar. Els més temuts per la població eren les relacionades amb els fenomens meteorològics: fer caure pedra, fortes pluges, glaçades, boira. Potser per això, quan "plou i fa sol, les bruixes es pentinen".

A diferència d’altres territoris, a Catalunya no va ser la Inquisició l’encarregada de perseguir, interrogar, torturar i eliminar les bruixes, sinó que van ser els senyors i els tribunals locals. S’encarregava a un professional caçador de bruixes que determinés si una persona ho era o no. Per fer-ho la despullava, li tirava aigua beneïda a l’esquena i si a l’espatlla li sortia un senyal, la marca del dimoni, aquella dona era acusada. Un altre mètode era titllar de bruixes aquelles que no tenien pèl a les aixelles, senyal inequívoc que havien usat ungüents per volar. Als interrogatoris es torturava fins a aconseguir la confessió i el següent pas era la forca. 

No era fàcil tractar el tema de la bruixeria:

“Esta materia de brujas es dificultosisima y quantos autores escriben de ella lo dizen desta manera, particularmente un inquisidor, que haziendo experiencia en una mujer que ella misma había confesado ser bruja, halló ser gran partedello falso, y todo son embustes y embelecos del demonio para llevaqr almas al infierno y busca para esto sujetos más débiles y flacos, que son las mujeres, y ordinariamente viejas, y todos los jueces seculares, queriéndolo llevar jurídicamente, se engañan en muchas ocasiones, porqué por miedo a los tormentos confiesan y muchas mujeres sin culpa.”

“Ha llegado el exceso a tal extremo que no ha faltado letrado que se ha concertado con algunos jurados de las villas, que, dándole quince o veinte escudos, se encargaban de todo el proceso y gasto, y, si llegaba prueba que la ahorcare, le daban lo convenido, y como la tierra de suyo está tan cargada de parcialidades y malicia, con esto se ha aumentado más, porque han procurado unos con otros maliciosamente exarquearse y infamarse de este delito”.




        Al primer terç del segle XVII Catalunya tenia prop de mig milió d’habitants, fruit del creixement demogràfic i de la immigració, sobretot de la immigració occitana. És un context on l´element religiós impregna la vida civil. El primer terç del segle XVII va ser una època crítica que comportà, segurament, l’augment de la repressió de la bruixeria en un context de malestar social, conflictivitat política i ortodòxia religiosa.
Pluges torrencials l’any 1617. Les destruccions foren generals a Catalunya.
Els manuals sobre les bruixes van dotar els poders locals d’una arma que podien utilitzar per defensar els seus interessos.


En aquest context, vers 1616 inicià la seva actuació Cosme Soler, àlies Tarragó, a les comarques occidentals de Catalunya
Descobrir bruixes era una manera de guanyar-se la vida i de poder exculpar alguna relació que havien pogut tenir aquests homes amb la bruixeria. Ens han arribat diversos noms de personatges que s’hi dedicaven: Joan Malet, Jordi Aliberc, Laurent Calmell... però el més conegut i que a més està relacionat amb la nostra vila és Cosme Soler, àlies Tarragó. El mal nom li venia del mas on havia nascut. Era fill del mas Tarragona, de la Baronia de Rialb (Noguera). Quan arribà a Sant Feliu ja havia complert la cinquantena i es dedicava a cercar herbes medicinals. A més feia de curandero i podia descobrir, segons ell, les dones bruixes. Segons Tarragó, fregant l’esquena d’una dona amb aigua beneïda podia distingir si aquesta tenia el senyal del dimoni, una marca com un peu de gall.

        Havia actuat a diverses poblacions: a Castelló de Farfanya, a Montclar d’Urgell, a Torregrossa, a Bellpuip d’Urgell.

 El 20 de maig de 1617 havia estat detingut per una denúncia del bisbe de Solsona a la Inquisició. El van deixar anar amb l’advertiment que no tornés a repetir aquests tipus d’actes.

Una carta del bisbe de Solsona Juan Álvaro, escrita l'any 1620, al duc d'Alcalà Fernando Afán de Ribera i Enríquez, virrei de Catalunya ens parla de Tarragó:

“Por mi obispado pasó un hombre que se llamava Tarragó y sucedió en una villa cuya jurisdicción es de V.M. que yva señalando mujeres que eran brujas, y desnudándolas para ver una señal en las espaqldas, y algunas me hizieron relación que las hacia desnudar por su gusto y por el de los que le acompañavan. Luego que llegó a mi noticia estando en mi catedral, la qual está entre las montañás, hize diligencia para tomarlo preso y embiarlo a V.M.”

         
No va fer cas d’aquest advertiment i així veiem que l’any 1618 va actuar en el cas de les bruixes al Lluçanès.. A més sabem que va actuar també a Sallent, Manresa i Santpedor i Igualada.



Lluís Orriols i Monset  a la seva obra Les bruixes segrestades (1994) transcriu informació de Tarragó que va trobar al "Archivo Histórico Nacional" :

"Cosme Soler, natural del mas de Tarragona, obispado de Urgel, de edad de 51 años. Este hombre por el passado 1616 andava por algunos lugares deste Principado dando a entender que conozía las mugeres que eran brujas y que las que lo eran tenían una marca como de pié de gallo en la espalda yzquierda y que para que la dicha marca se descubriese las lavava y fregava con agua bendita y assí andava de lugar en lugar nombrando las que le parecía que eran brujas o tenidas por tales y la justicia las hechava en la cárcel por sólo su dicho. Y estando pressas hazía la experiencia lavándolas la espalda hizquierda y en muchas de ellas dezía que se descubría el pié de gallo y en otras no. Y sólo con esta prueva la justicia seglar procedía contra ellas tomando información de la fama que tenían de bruxas y con esto les davan grandes tormentos hasta que confessavan haver cometido algunos infanticidios y otros tratos con el demonio y algunas de ellas ahorcaron. Y como esto se entendiesse y hubiesse algún escándalo de lo que este hombre hazía, se determinó
el Tribunal de hazer información de lo que passava.
Y hecha ppor ella constó que dicho hombre Cosme Soler hazía la dicha experiencia y algunos testigos dizen que se la vieron hazer, pero que después de haver lavado la espalda hizquierda con agua bendita a las dichas mugeres ellos no veyan el pié de gallo aunque él dezía que allí se parecía.
Y un testigo, bayle de un lugar, dize que le hizo que delante dél hiziese la experiencia en una muger que tenía pressa por tener fama de bruxa y que haviéndola lavado el dicho Soler con agua bendita, dixo que aquellas rayas que parecían en la espalda hizquierda era la marca. Pero dicho bayle ni otros que allí estavan no vieron pié de gallo. Y dos testigos dizen que mientras lavava las dichas mugeres, meneava los labios como quién rezava sin que se entendiese lo que dezía.
-Sacóse testimonio de una declaracvión que el dicho Cosme Soler hizo ante un bayle de Castellón de Farfaña en que declara con juramento que siete mugeres que estavan pressas eran bruxas por haverles hallado la dicha señal de pié de gallo en la espalda hizquierda haviendola lavado con agua bendita.
-Califficóse este hecho y dixeron que el usso de la agua bendita para aquel effecto era supersticioso y el sujeto vehementemente sospechoso de hechizero y que tenía pacto con el demonio y que revelar el pecado de la bruxa siendo oculto, con aquella aseveración, era hecho temerario y escandaloso en quanto temerariamente infamava.
-Acordóse que fuesse mandado pareçer el susso dicho y tubiesse el palacio en arresto, se tubiesen con él audiencias y después se bolviesse a ver. Y por andar este hombre latinando después fué mandado prender, y preso, fué puesto en las cárceles públicas en 20 de mayo 1617.
Tubiéronse con él dos audiencias, y en la primera, a la pregunta si havía salido de Cathaluña, dixo que no havía salido de Cathaluña si no fué por el año  pasado 1616 que el señor de Favara, en Aragón, le hizo yr allá para que mirase unas mugeres que tenía sospecha eran brujas y que haviendo mirado ocho dellas halló que las quatro tenían sobre la espalda hizquierda, sobre la carne, una señal como pié de gallo y que la misma señal la havían visto el Juez y notario y que la pintaron en los processos de las dichas mugeres y que algunas de ellas se les vee luego la dicha señal sin hazerles ninguna cosa, pero que otras es menester lavarlas con agua bendita para que se descubra la señal de pié de gallo y que a las dichas quatro mugeres havía lavado la espalda hizquierda con agua bendita y luego se descubrió el pié de gallo. Y descubierto, dixo al notario que aquellas quatro mugeres eran brujas y que a las otras quatro, aunque las lavó, no descubrió nada. Y después oyó dezir que de las quatro que descubrió el pié de gallo, havian ahorcado las tres.
-Y que en el lugar de Monclar, obispado de Urgel, havía reconocido otras dos mugeres lavándolas con agua bendita y les halló la dicha señal y las ahorcaron.

Y que también en otro lugar ahorcaron otras dos por la misma razón y que en Castellón de Farfaña havía reconocido otras nueves y a las siete halló marcadas y hahorcaron las tres.
Y que en Belpuig havia reconocido tres y a las dos halló la señal y que a la una ahorcaron y la otra se estava pressa.
-Y que para descubrir la dicha señal no dezía ni hazía ninguna cosa ni ussava de otro remedio más de lavarlas con agua bendita, como sea cierto que el agua esté bendita y que estándolo, qualquiera otra persona que las lave con dicha agua descubría la misma señal si la tienen. Y que assí havia oydo dezir que un cierto hombre havía descubierto otras lavándolas y que las havían ahorcado.
-Y preguntándole quién le havía enseñado aquello, dixo que havía seis años que oyó dezir a cierto Juez y notario, que teniendo ellos pressa una muger inculpada de bruja la havían oydo dezir que las mugeres brujas tenían una señal de pié de gallo en la espalda hizquierda que se la ponía el demonio y que no se podía hechar de ver si no era lavándolas con agua bendita. Y que lo mismo havía oydo dezir a un verdugo de Lérida que ya era muerto y que por esta razón lo sabía y también porque la experiencia se lo havía mostrado.
-Y en la 2a audienciadixo que él era erbolario y conozía las virtudes de las yerbas y las trahía a los boticarios y tenía libros de Medicina y sabía curar los enmelicinados por las bruxas. Y que las justicias de los pueblos algunas veces le prendían y por la fuerza le hazían reconocer las brujas y que curase los enmelecinados por ellas. Y que assí los curava dándoles triaca fina y polvos con vino blanco hechos de jansana y salsa fragia y agrimonia y otras yervas.Y que no hazía otra cosa ni aplicava palabras ni oraciones.
-Y en dos de junio del dicho año se bolvió a ver y se acordó que al dicho Cosme Soler se le mandase que de aquí en adelante no ussasse de las cosas que hasta aquí tenia confessadas en materia de reconozer brujas, ni lo enseñase a nadie so pena que sería castigado con todo rigor y según la calidad de negocio requería y que con esto fuesse suelto de la prissión. Executose.

Poc després de l'actuació de Tarragó al Lluçanès, va aparèixer a l'Esquirol un descobridor de bruixes identificat amb en Tarragó.

Moltes de les dones que van morir penjades eren simplement remeieres o llevadores. No obstant això, la població creia en l’existència de bruixes i en el seu poder per fer mal i se’n protegia amb diferents mètodes: beneïa o perfumava objectes i cases, pintava les finestres de blau, posava creus de palmó a la porta, no deixava mai les masies soles, tenia sempre pa al calaix, rentava la roba interior amb aigua de set fonts diferents, no deixava mai retalls d’ungles ni cabells a terra, es posava la camisa al revés o tocava campanes per evitar tempestes. En canvi, pot ser difícil de creure que les bruixes fessin pactes amb el dimoni, es transformessin en animals o volessin. Potser per això la bruixeria pot ser definida com una barreja entre ficció i realitat.