Rafaela Puigcercós i Roma

RAFAELA PUIGCERCÓS I ROMA

Rafaela Puigcercós i Roma. És descrita com una dona “alta i gallarda”. Va estar casada amb Joan Bartomeu Roma de la heretat La Roma, terme i baronia de La Guàrdia, parròquia de Sant Esteve de Roma. En segones núpcies es casà amb Janot Puigcercós, viander de La Llena d’Alpens. En ésser presa, vivia al mas Torrents, de Sant Agustí de Lluçanès.

Dimarts 15 de setembre de 1620, a Sant Feliu Sasserra fou executada la tortura de Rafela Puigcercós, àlies Roma, en una porxada o cobert que s’usava per guardar palla, propietat del Molt Honorable Joan Mas, lloctinent de la vegueria del Lluçanès.

                                                      “Les bruixes segrestades”  Lluís Orriols i Monset

Diccionari Biogràfic de Dones

Biografia de Rafela Puigcercós Roma

Biografia

Va ser una de les moltes dones acusades de bruixeria al primer quart del segle XVII, concretament entre 1618-1622, moment de màxima efervescència de la persecució. La delicada situació econòmica i social per la qual passava Catalunya necessitava un boc expiatori que expliqués la pertinaç sequera, els aiguats descontrolats, les desastrosses collites o les malaties encomanadisses. El col·lectiu sobre el qual va recaure la culpabilitat era el de les dones grans, generalment vídues, amb algun defecte físic i fetilleres.

Rafaela Puigcercós fou una dona hàbil i capacitada per fer beuratges i guarir malalties amb remeis casolans i, com moltes altres fetilleres i remeieres, va patir l’acció del tribunals civils encarregats de portar a terme la cacera de bruixes i els judicis. Tenia uns 60 anys quan va ser detinguda a Sant Agustí del Lluçanès i processada, sota l’acusació de bruixa, al mateix temps que Joana Pons (Joana la Negra), Àngela Vilafreser (La Vigatana) i Joana Mateus. Els càrrecs que se'ls imputaven en aquest casos eren sempre els mateixos: matar infants, produir golls, fer malbé les collites, provocar pedregades, matar el bestiar, tenir relacions amb el dimoni... Va ser torturada a Sant Feliu de Sasserra, en una propietat del lloctinent de la vegueria del Lluçanès, Joan Mas. Se l'acusà de participar en una de les assemblees diabòliques que es van fer a la Roca de la Pinya; fou condemnada a la forca i penjada al setembre de 1620 al Serrat de les Forques.

Bibliografia

Julio, Teresa. "Fetilleres i bruixes". En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX . Vic: Eumo.

Orriols Monset, Lluís (1994). Les bruixes segrestades. Barcelona: Rafael Dalmau.

Pladevall, Antoni (1974). Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII. Barcelona: Els comtes de la Vall de Marlès.

Naixement

c. 1540

Defunció

1620, Sant Feliu Sasserra, Bages

Condició

Vídua