Segons la creença medieval Biterna és la cova o un altre
lloc on es reunien les bruixes per renegar de Déu i adorar el dimoni. Aquest
normalment compareixia en forma de boc, el Boc de Biterna.
Probablement es
tracta de la reminiscència d’un culte pagà anterior al cristianisme. És
esmentat a l' Espill de Jaume Roig i al Llibre
d’ordinacions de la vall d’Àneu (s XV):
Espill és una novel·la en vers, del metge valencià Jaume Roig, escrita al voltant de l'any 1460, el mateix any en què Joanot Martorell començà a escriure la seva novel·la Tirant lo Blanch. L'Espill també és coneguda amb el títols Llibre de consells i Llibre de les dones.
Espill és una novel·la en vers, del metge valencià Jaume Roig, escrita al voltant de l'any 1460, el mateix any en què Joanot Martorell començà a escriure la seva novel·la Tirant lo Blanch. L'Espill també és coneguda amb el títols Llibre de consells i Llibre de les dones.
Ab
cert greix fus,
com diu la
gent, se fan ungüent
e bruixes
tornen; en la nit borden,
moltes s’apleguen,
de Déu reneguen,
un boc
adoren, totes honoren
la llur
caverna qui es diu Biterna,
mengen e
beven; aprés se lleven,
per l’aire
volen, entren on volen
sens obrir portes. Moltes n’han mortes,
en foc cremades, sentenciades
ab bons processos per tal excessos,
en Catalunya.
 |
| Diccionari Català-Valencià-Balear |
 |
| Definició de Biterna al diccionari Alcover-Moll I |
 |
| Definició de Biterna II |
 |
| Definició de Biterna III |
 |
| Diccionari Català-Valencià- Balear II |
 |
| Manuscrit de L'Spill I |
 |
| Manuscrit de l'Spill II |
 |
| Espill. Diputació de València. Institució Alfons el Magnànim. 1981 |
 |
| Espill. Diputació de València. Institució Alfons el Magnànim. 1981 |
L’any 1424 el comte Arnau Roger del Pallars va promulgar a les Valls d’Àneu les primeres lleis de persecució de la bruixeria. Cels Gomis, en l'obra "La bruixa catalana" en fa referència:
Document de l'any 1424 relatiu a la bruixeria a la vall d'Àneu (Pallars Sobirà)
A XXVI dies de Jun an del Senyor mil CCCC vint e quatre, per lo molt egregi senyor n'Arnau Roger per la gràcia de Déu Comte de Payllars, e per los Prohomes de la vayll dàneu daval nomenats, entervinent lo honorable miser Anthoni de Balcebre, Doctor en Leys y Jutge Ordinari del Comptat de Payllars, foren ordonats los capítols davall scrits per la forma següent:
E com lo vayll Dàneu sia dotada de tant alt privilegi: que axí lo spiritual com lo temporal se regisca ab costums scrites e no scrites: foragitant tot dret civil o canònich sinó en defalliment de costums: e haya libertat o franch arbitre de fer e ordonar ensemps ab lo senyor Compte custums novelament les quals són hagudes per ley en la dita vayll: e les que ja són scrites e no scrites corregir, interpretar, avistar e de tot revocar. E com en la dita vayll se hagin comesos crims molt innormes de envés Déu e la dita vayll; ço és, que vande nit ab les bruxes al boch de Biterna; e aquell prenen per senyor fahentli homenatge; renegant lo nom de Déu avans de nit; levant los infants petits dels costats de lurs mares: i aquels maten, donen gatirnons o buxols; donen metzines en diverses maneres; segons de tots aquests crims se apar per procesos confessions pròpies dels dellats; per què volens provehir a la tant gran innormitat dels dits crims; lo molt egregi e magnífic senyor n'Arnau Roger, per la gràcia de Déu Compte de Payllars, féu convocar y ajustar vista general en lo Castel de València de la Vayll: e en la dita vista fonch comès Arnalot de Miranda; Arnau de Sentolària; Guillem de Borén, Arnalot de Miranda; Arnau de Sentolària; Guillem de Borén, Arnalot Moga, Cort de la dita vayll; Arnalot de Mambilia d'Àrreu; Guillem Moga; Ramon Tortura, de València; Bernat de Guillamó, de Scalarre; i Ramon Jutglar, de Son; i a Pere de Perves, de Sorpe, per la dita vista general; que ab lo dit Senyor praticassen dels dits crims; en ordonar i fer capítol o capítols dels dits crims; e si menester serà; d'altres fer, corregir, interpretar los que ja són: si algú ni haurà que haja menester habilitarlo; perquè los dessús nomenats, hagut conceyll i deliberació ab lo dit senyor Compte, ordonaren i fan custums o capítols en la forma següent.
Primerament stablim i ordonam: si d'aquí avant serà atrobat que hom o fembra de la dita vayll vaja ab les bruxes de nit al boch de Biterna; e aquel farà homenatge prenentlo per Senyor; renegant lo nom de Déu i no res menys: que pomarà o matarà infants petits de nit o de dia; e darà gatirnons o bruxols; e axí mateyx darà metzines; que tal hom o fembra qui semblants delictes cometrà perda lo cors e tots sos béns, axí setis com mobles, sien confiscats al Senyor; lo cors sie executat en aquesta manera: que com la sentència serà donada per la dita Cort; que perda cors e béns: que lo delat sie mes en una sàrria bé ligat; en aprés la dita sàrria sie ligada a la coha d'una bèstia e sia stiraçat fins al loch hont se farà la justícia: e aquí sia mes al foch e del seu cors feta polvera.
E açò plau als Prohomes.
Item més, stablim e ordonam: que si era cars que lo delat no confessàs, sinó de anar al boch de Biterna per fer lo dit homenatge e renegar lo nom de Déu e pren per Senyor lo dit boch; que aytal cometent semblant cars perde cors e béns segons en lo capítol primer se conten.
E açò plau als Prohomes.
Item més stablim e ordonam: que si lo delat confessa que solament donava gatirnons e no comet dels altres cris contenguts en lo primer capítol, que tal delat perda tots los béns, axí setis com mobles, e del cors sia feyta justícia corporal a arbitre del Senyor e de la Cort en forma que·n muyra.
E açò plau als Prohomes.
A XXVI dies de Jun an del Senyor mil CCCC vint e quatre, per lo molt egregi senyor n'Arnau Roger per la gràcia de Déu Comte de Payllars, e per los Prohomes de la vayll dàneu daval nomenats, entervinent lo honorable miser Anthoni de Balcebre, Doctor en Leys y Jutge Ordinari del Comptat de Payllars, foren ordonats los capítols davall scrits per la forma següent:
E com lo vayll Dàneu sia dotada de tant alt privilegi: que axí lo spiritual com lo temporal se regisca ab costums scrites e no scrites: foragitant tot dret civil o canònich sinó en defalliment de costums: e haya libertat o franch arbitre de fer e ordonar ensemps ab lo senyor Compte custums novelament les quals són hagudes per ley en la dita vayll: e les que ja són scrites e no scrites corregir, interpretar, avistar e de tot revocar. E com en la dita vayll se hagin comesos crims molt innormes de envés Déu e la dita vayll; ço és, que vande nit ab les bruxes al boch de Biterna; e aquell prenen per senyor fahentli homenatge; renegant lo nom de Déu avans de nit; levant los infants petits dels costats de lurs mares: i aquels maten, donen gatirnons o buxols; donen metzines en diverses maneres; segons de tots aquests crims se apar per procesos confessions pròpies dels dellats; per què volens provehir a la tant gran innormitat dels dits crims; lo molt egregi e magnífic senyor n'Arnau Roger, per la gràcia de Déu Compte de Payllars, féu convocar y ajustar vista general en lo Castel de València de la Vayll: e en la dita vista fonch comès Arnalot de Miranda; Arnau de Sentolària; Guillem de Borén, Arnalot de Miranda; Arnau de Sentolària; Guillem de Borén, Arnalot Moga, Cort de la dita vayll; Arnalot de Mambilia d'Àrreu; Guillem Moga; Ramon Tortura, de València; Bernat de Guillamó, de Scalarre; i Ramon Jutglar, de Son; i a Pere de Perves, de Sorpe, per la dita vista general; que ab lo dit Senyor praticassen dels dits crims; en ordonar i fer capítol o capítols dels dits crims; e si menester serà; d'altres fer, corregir, interpretar los que ja són: si algú ni haurà que haja menester habilitarlo; perquè los dessús nomenats, hagut conceyll i deliberació ab lo dit senyor Compte, ordonaren i fan custums o capítols en la forma següent.
Primerament stablim i ordonam: si d'aquí avant serà atrobat que hom o fembra de la dita vayll vaja ab les bruxes de nit al boch de Biterna; e aquel farà homenatge prenentlo per Senyor; renegant lo nom de Déu i no res menys: que pomarà o matarà infants petits de nit o de dia; e darà gatirnons o bruxols; e axí mateyx darà metzines; que tal hom o fembra qui semblants delictes cometrà perda lo cors e tots sos béns, axí setis com mobles, sien confiscats al Senyor; lo cors sie executat en aquesta manera: que com la sentència serà donada per la dita Cort; que perda cors e béns: que lo delat sie mes en una sàrria bé ligat; en aprés la dita sàrria sie ligada a la coha d'una bèstia e sia stiraçat fins al loch hont se farà la justícia: e aquí sia mes al foch e del seu cors feta polvera.
E açò plau als Prohomes.
Item més, stablim e ordonam: que si era cars que lo delat no confessàs, sinó de anar al boch de Biterna per fer lo dit homenatge e renegar lo nom de Déu e pren per Senyor lo dit boch; que aytal cometent semblant cars perde cors e béns segons en lo capítol primer se conten.
E açò plau als Prohomes.
Item més stablim e ordonam: que si lo delat confessa que solament donava gatirnons e no comet dels altres cris contenguts en lo primer capítol, que tal delat perda tots los béns, axí setis com mobles, e del cors sia feyta justícia corporal a arbitre del Senyor e de la Cort en forma que·n muyra.
E açò plau als Prohomes.
Item més, stablim e ordonam: que si lo dit delat confessa que solament donava metzines e no confessava dels altres delictes e no se provara, que tal hom o fembra que dava metzines perda lo cors; ço és, que sia cremat e tots sos béns al Senyor confiscats; e si cars és que aquell a qui seran dades les metzines no morra per les dites metzines, que aquel o aquels qui dades les haurà perda lo cors i tots sos béns axí com si fos mort, com no sta per ell de matar e sia major delicte d'acceptar de matar ab verí que no ab ferre o coltell.
E açò plau als Prohomes.
Item més, stablim e ordonam: que si algun hom o fembra metrà metzines dejós lo limidar o clavadura de porta d'algun o ferà altre malifici per dapnificar aquel que stava casa hont seran meses les metzines, que lo qui metrà les dites metzines del seu cors sia feyta justícia corporal en forma que·n muyra a arbitre de la Cort e tots sos béns al Senyor confiscats.
E açò plau als Prohomes.
Item més, stablim e ordonam: que si negun hom o fembra farà neguns ligament a hom o fembra per enpedir o perturvar matrimoni en tal guissa que·l marit no posche haver còpula carnal ab sa muyller, que aquel o aquels que tal ligament o malifici farà corregue la vila e perda la meytat de la lengua sense tota mercè.
E açò plau als Prohomes.
