400 ANIVERSARI DELS PROCESSOS DE LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS. SANT FELIU SASSERRA 1618-2018.
L'ESPILL. JAUME ROIG
LITERATURA I BRUIXES
LITERATURA I BRUIXES
JAUME ROIG (1402?-1478)
El seu pare,metge, emigrat a la ciutat de València, com havien fet la familia Eiximenis, la d’Ausiàs March i la de Sant Vicent Ferrer i d’altres que des del segle XIII baixaven a poblar el Regne de València.
Jaume Roig, durant la pesta de l’any 1459 fugí a la vila de Callosa d’En Sarrià i en aquest lloc va escriure la seva novel•la.
Jaume Roig, durant la pesta de l’any 1459 fugí a la vila de Callosa d’En Sarrià i en aquest lloc va escriure la seva novel•la.
A l’Espill apareixen diversos passatges relacionats amb les bruixes o la bruixera:
Ab cert greix fus,
com diu la gent, se fan ungüent
e bruixes tornen; en la nit bornen
Moltes s’apleguen, de Déu reneguen´
un boc adoren, totes honoren
la llur caverna qui es diu Biterna,
mengen e beven; aprés se lleven,
per l’aire volen, entren on volen
sens obrir portes. Moltes n’han mortes,
en foc cremades, sentenciades
ab bons procesos per tals excessos,
en Catalunya. Tal fet si es llunya
de veritat, ja és declarat
en lo Decret; allà et remet
Fet és mirable; lo gran diable
qui les guanyà hi té la mà
Ell les engana e les profana
fins que són preses, en carçre meses
a mal llur grat; la llibertat
com l’han perduda, pus no els ajuda mig dia
ni els val us l’art; d’elles ja fart,
quan són al foc ell se’n trau joc
e se’n fa trufa, al foc les bufa;
mes lesdamnades són inclinades
naturalment, més follament,
ser fetilleres e sortilleres,
conjuradores, invocadores
e adivines. Moltes mesquines,
ab geumencia, nigromancia,
són fitonesses. Les diablesses,
totes malignes, cert són indignes,
per los esguards de males arts
e fals compàs et alias,
hom s’hi acosté; mas deu ser hoste
de sols mig dia e tirant via,
poc aturant e menys curant
de llur acost, qui passa tost
e tant l’hom cansa.
com diu la gent, se fan ungüent
e bruixes tornen; en la nit bornen
Moltes s’apleguen, de Déu reneguen´
un boc adoren, totes honoren
la llur caverna qui es diu Biterna,
mengen e beven; aprés se lleven,
per l’aire volen, entren on volen
sens obrir portes. Moltes n’han mortes,
en foc cremades, sentenciades
ab bons procesos per tals excessos,
en Catalunya. Tal fet si es llunya
de veritat, ja és declarat
en lo Decret; allà et remet
Fet és mirable; lo gran diable
qui les guanyà hi té la mà
Ell les engana e les profana
fins que són preses, en carçre meses
a mal llur grat; la llibertat
com l’han perduda, pus no els ajuda mig dia
ni els val us l’art; d’elles ja fart,
quan són al foc ell se’n trau joc
e se’n fa trufa, al foc les bufa;
mes lesdamnades són inclinades
naturalment, més follament,
ser fetilleres e sortilleres,
conjuradores, invocadores
e adivines. Moltes mesquines,
ab geumencia, nigromancia,
són fitonesses. Les diablesses,
totes malignes, cert són indignes,
per los esguards de males arts
e fals compàs et alias,
hom s’hi acosté; mas deu ser hoste
de sols mig dia e tirant via,
poc aturant e menys curant
de llur acost, qui passa tost
e tant l’hom cansa.
