Obra del segle XVII, època de la gran cacera de Bruixes a Europa. El protagonista d’aquesta història, natural de la Gascunya, participà en
la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), guerra que continuà entre França i
Espanya fins al 1659. Els francesos van intervenir a favor dels protestants i
van ocupar la localitat catalana de Salses l’any 1639. El comte-duc d’Olivares
va manar que es prescindís de les Constitucions catalanes. Les institucions
catalanes van equipar i mantenir una tropa d’un 12.000 homes. Es va aconseguir
reconquerir Salses i la resta del Rosselló a principis de 1640.
L’any 1643 les tropes
del rei de Castella que també lluitaven contra els catalans a la Guerra dels
Segadors foren derrotades a Rocroi i
Cartagena. Quan acabà la guerra, pel Tractat del Pirineus (1659) una part de Catalunya,
la Catalunya del Nord va ser incorporada al Regne de França.
Iesús, Maria, Ioseph
Desitg tinch de representar-vos un volumen de la obscuridat
de les ànimes perdudes, entretant veureu la història de les moneries que los
Bruxots fan dins llur Sàbat, ab los Diables, y de hont prové lo principi y
origen de devinador anomenat lo senyor Barbasta y en Gascunya és anomenat
Tamboriner.
Ell fa instància de les Bruxes y Bruxots per tota França, és
de edat de prop de quaranta anys, home de gentil presèntia, natural de la vila
de Sant Gaudens, en Gascunya, lo qual ha seguides moltes terres estranyes, y
essent arribat en França se casà en dit Sant Gaudens, sens saber que sa muller
fos Bruxa, y després de casat assentà plaça en la Cavalleria del senyor de
Espenan, lo qual avent en totes les ocasions que se eren presentades
principalment en la plana de Rosselló des del començament fins a la entrega o
reddició de Perpinyà y després a Rocroy y Thionuila, la campanya acabada se
donaren los quartels de yvern y llavors demanà llicència al senyor de Espenan per anar en Gascunya ha
veurer sa muller y infants. La llicència li fonc donada y llavors se n’hanà a
grans jornades de manera que ell arribà un vespre molt tart a casa sua, picà a
la porta y sa muller li vingué a obrir, lo qual se aparellave per hanar al
Sàbat, ella lo abraçà mostrant gran alegria de la sua vinguda, després de
algunes paraules ell demanà a sopar dient no haver res menjat des del matí
ençà. Sa muller respongué que no tenia cosa per a donar-li ha sopar però que ella
se n’anave a casa sa comara per a trobar alguna cosa, la qual se aparellave
també per anar al Sàbat. Ella lo vingué ha veurer y després de haver-lo
entretingut de compliments, se escusà de no tenir què donar-li a menjar. Però
que si volie anar ab ella y sa muller que estaven convidades en un lloc ahont
se feya una despesa molt regalada que may no se hera vist un tan gran delit y
contentament com ells y rebrian. Aquest
home encantat de les paraules de sa comare acceptà la condició, prometé de anar
ab elles y en lo punt elles se untaren de alguna cosa que pareixia greix un poc
més amunt del llumbrígol y a ell feren lo mateix. Aquí mateix tots tres foren
portats per la chimeneya amunt y de allí al Sàbat, ahont pareixia a n’aquest
home estar en una bona companyia y per il·lusió diabòlica pensave estar en una
posada de gran reputació y li pareixia beure dels més deliciós vi que se puga
trobar y menjar viandes de les més
delicades. Després lo Dimoni feya passar devant ell tots los Bruxots y Bruxas
per a fer-li lo homenatge y quant li vingué la sua tanda de passar com els
altres per a fer sumissió an aquella vil bèstia, ell li digué : tu no eres
pas encara dels nostres, jo te tinch de
mercar y tu as de firmar al catalogo dels altres que tu me cregas, que renuncies
al Fill de Maria, a ella y al teu Baptisme y a totes pregàries, oracions y
sufragis que un que jamay se porien fer per tu y me regonegues per un sol
senyor y vet aquí lo llibre en lo qual has de firmar. Llavors aquest home pren
lo llibre per manament de aquell y essent inspirat per son Àngel Custodi en
lloch de escriurer son nom escrigué Iesús Maria. En lo punt que agué escrit
exos dos mots, lo Diable y tots los Nigromantichs Bruxas y Bruxots
desaparegueren y se trobà tot sol ab lo llibre en la mà y en lloch de un
sumptuós Palau ahont pensave estar se trobà en mitg de una plana, en mitg de
molt fanch ymmudícies ahont estigué casi tot lo dia sens saber quin camí avie
de pendrer alçant sempre los ulls al cel enviant ses oracions a la sagrada
Verge Maria, Mare de Déu per a que li alcançàs perdó de la falta que havie
comesa contra son fill. Com agué acabades sas pregàries llavors va veurer un
Calderer allunyat de cerca de quatre-cents passos y corregué a ell y demanà en
quina terra estave. Lo Calder li diu que no l’entén si no parla Italià, l’altre
li perla Italià y llavors lo Calderer li digué que estave a quaranta milles més
amunt de Roma, que són vint llegues de França. Ell li mostrà lo camí per
anar-hi; ahont essent arribat se postrà als peus de sa Santedat y havent rebuda
la benedictió y absolució del Sant Pare, com també comissió absoluta injungint
a tots Bisbes y Arquebisbes de França deprestar-li auxili y favor per a sercar
y perseguir tots los Nigromantichs, Bruxots y Bruxas per a entregar-los en mans
de la justícia per a ser castigats segons llurs mèrits. Després de haver hagut
tant de satisfacció de sa Santedat resolgué tornar-se’n en França y essent
arribat anà ha veurer lo Rey y la Reyna Regenta hi·ls mostrà sa comissió
firmada de nostre Santíssim Pare lo Papa y mostrà lo llibre escrit per lo
Diable dels noms de tots los Magos, Bruxots y Bruxas de tot lo Regne de França.
La Reyna li permet de executar sa comissió y també li ha donades guardas del
cos per a servir-li de escolta per tota
França, ab poder absolut de capturar tots aquells y aquelles que seran tacats
de sortilegi o màgia y entregar-los a la justícia per a ser castigats segons la
enormitat de llurs crims. Lo començament és estat per sa muller y per sa
comare. Sens que jo us anomene per lo present las vilas y llochs ahont més de
tres mil són estats sentenciats a mort. Ell espera ab lo favor de Déu no
exemptar persona dels que·s trobaran escrits al llibre del Diable, puix han
renunciat Iesu Christ per a ser damnats per a sempre.
LAUS
DEO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada