RAFAELA PUIGCERCÓS I ROMA
TORTURA DE RAFAELA PUIGCERCÓS I ROMA
El dimarts 15 de setembre de 1620, a Sant Feliu Sasserra fou executada la tortura de Rafaela Puigcercós, àlies "Roma", en una porxada o cobert, que s'usava per guardar-hi palla, propietat del Molt Honorable Joan Mas, Lloctinent de la Vegueria del Lluçanès.
Rafaela Puigcercós és descrita com una dona "alta i gallarda". Va estar casada amb Joan Bartomeu Roma, de l'heretat de Roma, terme i baronia de La Guàrdia, parròquia de Sant Esteve de Roma. En segones núpcies, matrimonià amb Janot Puigcercós, viander de la Llena d'Alpens. En ésser presa, vivia al mas Torrents, de Sant Agustí de Lluçanès.
-És veritat sou bruixa?
-No és veritat.
-Fóreu-hi a la Rovira de Segàs?
-No senyor.
-Per què hi anàreu?
-No y só anada. O, Senyor de tot el món ajudau-me!
-Sou-ho bruxa?
-No cert.
-Què féreu allà y quantas érau?
-No y só estada.
Y haven't estat la rea algun spay de temps en el turment del potro, fonch manat als ministers afluxassen las cordas y afluxadas, fonch dita rea pel Magnífich Assessor interrogada que diga la veritat del que està inculpada y de tot lo que coneix de art de bruixeria y sab en ell. Y continuant dita Roma en negar, fonch manat tirassan las cordas y tirant dix:
-Mare de Déu del Roser, ajudau-me!
-Què li prometereu al dimoni?
-May l'e vist.
-Quant y vàreu anar?
-No y só anada. Mare de Déu de Montserrat, ajudau-me!
-Dieum-ho y jo us faré traurer.
-No és veritat. Feunde mi lo que vullau.
-Digau la veritat.
Deslligau-me. Jo us diré la veritat. Ay Senyor! Jo us diré la veritat.
-No senyor.
-Per què hi anàreu?
-No y só anada. O, Senyor de tot el món ajudau-me!
-Sou-ho bruxa?
-No cert.
-Què féreu allà y quantas érau?
-No y só estada.
Y haven't estat la rea algun spay de temps en el turment del potro, fonch manat als ministers afluxassen las cordas y afluxadas, fonch dita rea pel Magnífich Assessor interrogada que diga la veritat del que està inculpada y de tot lo que coneix de art de bruixeria y sab en ell. Y continuant dita Roma en negar, fonch manat tirassan las cordas y tirant dix:
-Mare de Déu del Roser, ajudau-me!
-Què li prometereu al dimoni?
-May l'e vist.
-Quant y vàreu anar?
-No y só anada. Mare de Déu de Montserrat, ajudau-me!
-Dieum-ho y jo us faré traurer.
-No és veritat. Feunde mi lo que vullau.
-Digau la veritat.
Deslligau-me. Jo us diré la veritat. Ay Senyor! Jo us diré la veritat.
Y després de haver estat un poch de temps en lo turment del ppotro, fonch manat als ministers afluxassan las cordas, y afluxadas, fonch dita rea exortada per dit Magníffich Assessor que diga la veritat del que està inculpada de art de bruixeria, responent la rea negant, fonch manat als ministers tirassen las cordas y tirant, fonch demanat:
-Sou bruxa? Digau lo que y ha ab axò. Sou bruxa?
-No cert. Misericòrdia! No u só. Beneyt Senyor! Deslligau-me que jo u diré.
-Sou bruxa?
No cert.
-Per què y anàveu a la Roca de la Pinya?
-No y só estada may.
-Com féyeu els ungüents? Com curàveu?
-Lo beneyt Senyor ho feya.
-Sou bruxa?
No cert. Deslligau-me y dix la veritat.
-Sou bruxa?
-No cert.
-No y só estada may.
-Com féyeu els ungüents? Com curàveu?
-Lo beneyt Senyor ho feya.
-Sou bruxa?
No cert. Deslligau-me y dix la veritat.
-Sou bruxa?
-No cert.
Y després de haver estat un poch de temps la rea en lo dit turment del potro fonch manat als ministers afluxassan las cordas y afluxadas, fonch la dita rea per dit Magníffich Assessor interrogada y exortada que diga la veritat de tot lo que sap y ha fet de art de bruxeria y que no vulla que las suas carns sian masseradas. Y vist que negava, fonch manat als ministers donassen volta al garrot en la forma acostumada y donada ja dita volta, fonch manat als ministers tirassan las cordas, y tirant ja dits ministers, li fonch demanat per dit Magníffic Assessor:
-Voleu dir lo que y ha? Sou bruxa?
-No cert, no só bruxa.
-Per què y anàreu a la Rocha de la Pinya?
-No y só estada may.Senyor de tot el món, ajudau-me!
-És veritat que sou bruxa?
-No u só.
-Determinau-vos de dir-ho. Sou bruxa?
-Ay ay!
-Sou bruxa? Què dieu?
-No.
-No és hara hora de dormir.
-Misericòrdia!
-Sou bruxa?
-No u só.
-Ab qui anàreu a la Rocha de la Pinya?
-May hi só estada. Ay, Senyor! Ay ay ay!
Y havent la rea estada en lo dit turment del garrot un poch de spay de temps fonch manat als ministres affluxassan las cordas y affluxadas, fonch dita rea per dit Magnifich Assessor exortada de nou a que diga la veritat acerca del que és estada interrogada y inculpada de tot lo que lo que ha fet en lo art de bruxeria y que no vulla sas carns sian masseradas. Y perseverant la rea en negar, fonch manat als ministres tornassan tirar las cordas, y tirant, se li fonch dit per lo Magnífich Assessor:
-És veritat sou bruxa?
-No cert. No u só.
-Quant temps ha que u sou?
-No may.
-Fórau-hi?
-Ay Senyor! Ajudau-me, que no y só estada may.
-És veritat que u sou?
-Via fora! Mare de Déu del Roser siau ab mi! No só bruxa! Ay beneyt senyor!
-Sou bruxa?
-No, senyor.
Sou estada a matar els bous de'n Pla de Pinós?
-No cert. Jesús. Ell és mon parent.
-Y a Pedraforca, hérau-y?
-No cert. Jo no y era.
-Com axí vos vos hi han vista las altras?
-No y só. Ay ay ay ay ay ay ay!
Y havent estat la rea un poch de temps en lo turment del garrot, fou manat als ministres affluxassan las cordas y afluxades, fou la dita rea altra vegada per dit Magnífich Assessor exortada a que diga la veritat del que sab y ha fet de art de bruxeria y que no vulla sas carns sian masseradas. Y vist negava, fou manat als ministres tornassan tirar de las cordas i tirant-las, per dit Magnífic Assessor li fonch demanat:
-És veritat fóreu a la Rocha de la Pinya?
-No cert
-Sou bruxa?
-No u só, no u só.
-Què us ha dit lo dimoni?
-May me ha dit res.
-Respponeu-me, Na Roma: Sou bruxa?
-No.
-Què li prometéreu al dimoni? Vaya, Na Roma, despertau-vos! És veritat que sou bruxa?
-Ay! No u só.
-Fóra-hui a la mort dels bous?
-No.
-Y a matar las bèstias de llana d'en Melcior Pagès?
-No.
-Sou estada a Pedraforca?
-Ay! No. Ja u aguera dit ma comara Na Solana que han penjada a Ripoll si jo fos bruxa.
-Quant temps ha que u sou?
-No u só.
-És veritat sou bruxa?
-No.
-En quin cas sou estada?
-Ay ay ay!
Y després de haver estat dita rea per spay de un poch de temps en lo turment del garrot fonch manat als ministres la deslligassan y assentassan en lo banch. Y essent assentadafonch altra vegada per dit Magnífic Assessor exortada que diga la veritat acerca del que està inculpada y sab y ha fet de art de bruuixeria. Y vist dita rea perseverava en negar fonch manat als ministres la posassan y lligassan en lo turment dit de la curriola, y lligada dita rea en lo turment fonch altra vegada exortada a que diga la veritat y no vulla sas carns sian masseradas. Y negant dita rea fonch manat als ministres la alçassan en dit turment de la curriola de la manera se acostuma ab lo sol pes dels grillons de las camas. Y alçant-la, dit Magnífich Assessor li digué:
-Sou bruxa?
-No
-Quant temps ha?
-No may
-Qui us va adherir que ho fóssau?
-No may.
-És veritat?
-No
-Qui us féu anar?
-No ningú.
-Despertau-vos, Na Roma! És veritat sou bruxa?
-No sóc bruxa.
-Dieu lo que passà?
-No só bruxa.
Y havent estat en lo dit turment de la curriola un poch de temps fonch manat als ministres la abaxassan y després de abaxada fonch altra vegada per dit Magnífich Assessor exortada que diga la veritat del que està inculpada de art de bruxeria y de tot lo que sap sobre dit art y que no vulla que sas carns sian masseradas. Y perseverant dita rea en negar, fonch manat als ministres la tornassan alçar segona vegada en lo dit turment de la curriola ab lo sol pes dels grillons en las camas. Y alçada la rea en dit turment li fonch demanat pel Magnífich Assessor:
-És veritat que y éreu?
-Mare de Déu del Roser, ajudau-me! Mare de Déu del Roser, ajudau-me!
-Ab qui anàreu?
-Mare de Déu del Remei, ajudau-me!
-Quant temps ha que n sou?
-May, ay, ay!
-Si confiau de Déu diriau la veritat.
-Ja u fas.
-Na Roma dieu la veritat. Mirau que us enganya lo dimoni. Creeu ab lo dimoni?
-Jo crech ab Déu. Devalleu-me! Jo us diré la veritat.
-A quins casos foreu?
-No ab ningú. Mare de Déu del Roser! Mare de Déu del Roser!
-Dieu la veritat. Quina vos va obligar a ser-ho?
-No ninguna.
Y després de haver estat un poch de temps en lo turment de la curriola dita rea, fonch manat als ministres la abaxassan y abaxada, fonch altra vegada per dit Magnífich Assessor exortada que diga la veritat de tot lo que és estada inculpada y sab y ha fet de art de bruixeria y que no vulla que sas carns sian masseradas. Y la rea peresevere en negar i axí fonch manat als ministres la tornassan alçar en dit turment de la curriola ab lo dit sol pes dels grillons en las camas. Y alçada. li fonch demanat per dit Magnífic Assessor:
-És veritat sou bruxa?
-No.
-Per què us ne fèyeu? Sou bruxa?
-No só bruxa. Ja dich la veritat.
-Sou bruxa? Digau la veritat.
-Oh! Senyor del Cel? Oh! Senyor de Cel!
Monestir de Lluçà.
-Per què y anàreu a la Rocha de la Pinya?
-No y só estada may.
-Mirau, lo dimoni vos enganya. No fa?
-De Déu confio.
-Sou bruxa?
-No u só. No u só.
-Digau-me per què us ne féreu.
-Dau-me beure!
-És veritat sou bruxa?
-No. Ja dich la veritat, que só de Déu.
-Varan-vos a cercar que anàsseu a Pedraforca o las bruixas mentan. Direu veritat?
-Sí, feu-ma davallar.
Y avent la rea estat poch de temps en lo turment de la curriola, fonch manat als ministres la abaxassan y lo Honorable Llochtinent, de consell de son Magnífich A Assessor Ordinari per ser ja tard y també perquè la rea pogués pendre reffectió Hierònim Oliveres, parayre, y Joan Malvezia, merser, de la Vila de Sant Feliu Çacerra. Postea autem dicto die inter tertiam et quartam horas post meridiem dictus Honorabili Locustenens de consilio sui ordinary asessori continuando dictam tortura manà als ministres aparallassan los instruments necessaris per a dita tortura, y aparellats, fonch la rea alçada del lloch hont estava en la instància hahont lo dia mateix fou y és estada turmentada. Y posada allí, fonch per dit Magnífich Assesor exortada de nou que diga la veritat acerca del que està inculpada y interrogada y que no vulla sas carns sian masseradas. Y vist que perseverava en negar, fonch manat als ministres la tornassan en lo torment de la curriola y li lligassan lo pes de mitx quintar en las camas y que la alçassan en el torment de la curriola. Y alçada, li fonch demanat:
.jpg)
-És veritat que sou bruxa?
-No cert.
-Sou bruxa?
-No cert.
-És veritat?
-No cert.
-Sou bruxa?
-No cert.
-Digau la veritat.
-Ja la dich.
-No vullau enganyar-nos. Quants anys fa que en sou? Sou estada a Pedraforca?
-No cert.
-Ab qui vàrau anar a la Rocha de la Pinya?
-No, ab ningú.
-És veritat que sou bruxa?
-No.
-Què us prometé lo dimoni?
-Ay! Senyor Déu!
-Direu la veritat?
-Sí
Y havent dita rea estat un poc de temps en lo turment de la curriola ab lo pes ja dit de mitx quintar en les cames, fonch manat als ministres la abaxassen, y abaxada fonch per dit Magnífic Assessor exortada a que diga la veritat del que ha fet y sab de art de bruixeria, y no vulla que sas carns sian masseradas. Y vist que dita rea perseverava en negar, fonch manat als ministres la tornassan alçar en lo dit turment de la curriola ab lo dit pes de mitx quintar en las cames y, alçada dixit:
-Senyor, per Déu, misericòrdia!
-Digau la veritat del que passà. Sou bruxa? Quantas vegadas hi sou estada? Ab qui anàreu. De què eran los ungüents?
-No u sé.
-Com se deya lo vostre dimoni?
-No u sé.
-No confieu ab lo dimoni. Ja veureu com vos reix.
-No cert.
-Sou bruxa?
-No.
-Sou estada a la Rocha de la Pinya de Segàs?
-No may.
-Y a Pedraforca?
-No may.
-Dirieho si us baxam?
-Sí.
-Sou bruxa?
-No.
Y havent estat un poch de temps dita rea Roma en lo turment dalt dit de la corriola ab lo pes ja dit de mitx quintar en las cames, fonch manat als ministres la abaxassan, y abaxada, fonch per dit Magnífich Assessor exortada a que diga la veritat acerca del que sap y ha fet de que perseverava en negar, fonch manat als ministres la tornassan alçar en lo dit turment de la curriola ab lo dit pes de mixt quintar en las cames. Y alçada, li fou demanat:
-Sou bruxa? Na Roma digau la veritat del que passà, digau-me la veritat. Vaya, Na Roma, despertau-vos! No sou cristiana vós? Perquè no dieu la veritat?
- Ja u fas.
- Ja u fas.
-És veritat?
-Jo ho diré.
-És veritat sou bruxa?
-No may.
-Sou-hi estada?
-No, may.
-Despertau-vos. Responeu la veritat. Sou bruxa?
-No u só may. Devallau-me!
-De què us valíeu vós per dar golls?
-Oh! Maleyt sia qui u sap!
Y després de haver estat la rea un poch de temps en la curriola ab dit pes de mitx quintar en las cames fonch manat als ministres la abaxassan y abaxada, tingué dita rea molta falta de forças y algunas bascas, de manera se coneixia estava molt cansada, y tant, que apenas podia parlar. Y vist dit cansancio, lo cirugià que estava allí present, després de haver tocat los polsos y advertida la desgana de dita rea, féu relatió mijensant jurament que no tenia la rea forsas per ser tornada en lo turment, ans bé, que perillava molt, per rahó de dita desgana, de que en lo dit turment no morís.
Per ço y altrament, lo Llochtinent, precehint la relatió de dit cirurgià, de consell de son Ordinari Assessor manà als ministres deslligassan dita rea del turment i [e]s prorrogà la tortura per lo dia de damà dimecres propvinent a les set hores de la matinada, ab continuatió de dias y hores, sent presents per testimonis en dita relatió de lo cirurgià y porrogatió Joan del Pont, pagès de Sant Marsal de Relat y Antoni Coma de Borrassers, de Sant Cristòphol de Borrassers, també pagès, tots del bisbat de Vich.
Post medio antem die mercuri decimo sexta predictus mensis et anni inter horam septiman et octavam, dictus Honorabili Locustenses, de concilio dicti sui Mangnifici Assessore Ordinarium, continuando dictam torturam in loca predicto, manà als inistres apparallassan los instruments necessaris a obs y per a dita tortura.
Y aquells apaarellats, volent els ministres, de manament del Honorable Llochtinent aportar y alçar la rea del lloch hont estava ajaguda en dita instància per lligar-la en lo turment de la curriola, Hirònim Jutglar, cirurgià predit, mirà y tocà los polsos a la rea y fonch dita rea vista estar en dita ocasió molt pàl·lida y ab un panteix que senyalava tenir molt mal y de manera que apenas parlava.
Y axí dit cirurgià, mediant lo jurament per ell prestat, ha fet relatió al Honorable Llochtinent y a son Magnífich Assessor y demés ministres que allí estaven, que ell exa nit havia fet donar caldo y lo aliment necessari a la rea per a que pogués cobrar forças y que dita rea no las havia cobrades, ans bé, havia tingut molt mala nit.
Y que lashoras, en dita ocasió, en dita ocasió, estava la rea molt appretada de mal y cansada, de manera que apenas parlava y ab un panteix continuo que senyalava tenir molt mal en los pits.
Y axí que no tenia forsas per ser tornada en lo turment, ans bé, que si la y tornavan seria molt possible y tenia per cert moriria en ells.
Y que vista la molta desganaque tenia la rea, coneixia ell, cirurgià, que de deu dias seguint lo discurs no tindria la rea forsas per a ser tornada en dits turments, ans bé, si la y tornavan perillaria que per ocasió de dits turments no morís.
Per ço y altrament, lo Honorable Llochtinent, de consell de dit son Magnífich Assessor, vista y atessa la relatió feta per lo cirurgià, porroga y dilata la tortura y dilata la tortura per a deu dias, comptades del dia present en avant, y per a que puga dins dit termini ser guarida de metges, barbers y medicines y del demés [que] serà convenient per sa salut ab determinació y prestatió que passat dit termini de deu dias continuarà la causa criminal de dita Puigcercós y Roma, conforme de justítia serà trobar fahedor, atesos primer y inseguint las relations per lo metge y cirurgià, visitaran la rea.
Passat dit termini de deu dias, la rea Puigcercós y Roma està apte y té las forças necessàries perquè puga acabar de exequitar lo acte de tortura y axí ho judique jo segons mon art y ho refferesch a v.m.
Dicto proximi die mensi et anno in dicta villa Sancti Felici Çacerra diòcesi vicensis.
Essent personalment cons lo Honorable Joan Mas Llochtinent de Veguer de Llussà y Llussanès, lo Magnífich Senyor Francesch Bergadà, doctor en quiscun dret, en la ciutat de V ich popular assessor ordinari per carentia de son jutge y assessor ordinari de la ciiutat de Manresa, Mossèn Hierònim Jutglar, cirurgià de dita vila y Arnau Ferrer, procurador fiscal de dita Cort de Llussanès, juntament ab mi, Joan Agustí de Rubí, notari ab autoritat publich, ciutadà olim de Barcelona hara habitant en lo lloch de Sanct Vicens de Prats, diòcesi de Vich y los ministres per exequitar tortura en una pporxada o cobert per a tenir palla, que dit cobert y hort és de lo Honorable Llochtinent y no molt lluny de sa casa situada en dita vila de Sanct Feliu Çacerra a fi i efecte de continuar y prosseguir la tortura provehïda per dit Llochtinent, de consell de son Magnífic Assessor als deu de settembre proppassat a de Rafaela Puigcercós y Roma, la qual no es pogué acabar de exercitar per lo impediment y malaltia de aquella en lo qual de manament de dit Magnífic Jutge y Assessor... Vinyes, doctor en drets en Barcelona populat, lo qual ho consultà ab los Magnifichs Joan Magarola, Joan Montserrat Ramon doctor del Consell de Catalunya, lo qual vot mana sia inserta o cusit en lo present procés. Y axí per ell fonch manada la apportassan en dita porxada o cobert aparellat. Y aparellada per continuar y prosseguir la tortura ab cadena al coll, la qual aportada y asseguda...
