diumenge, 22 d’abril del 2018

LA INQUISICIÓ. CD ANIVERSARI DELS PROCESSOS DE LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS.






CD ANIVERSARI DELS PROCESSOS DE LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS. LA INQUISICIÓ



Escut de la Inquisició


La Inquisició, d'origen medieval, tenia com a missió vetllar per la integritat de la fe i combatre les heretgies. La primera inquisició s'instaurà al Llenguadoc l'any 1184 quan Luci III va fer una crida als bisbes per establir tribunals per perseguir als càtars.
Fins al segle XIV la bruixeria existia com a delicte espiritual que es castigava amb precs i penitències. A partir d'aquest segle els governs van definir la bruixeria com a delicte civil, la qual cosa va significar que en molts territoris els tribunals civils van adquirir la jurisdicció sobre els processos de bruixeria i la cacera de bruixes va ser més intensa.

L'any 1478 una butlla del papa Sixt IV autoritzava als Reis Catòlics a nomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la monarquia. Aquesta inquisició es va estendre per tota la península de manera que es convertí en l'única institució comuna a tots els súbdits dels reis.

Un procés inquisitorial es dividia en dues grans parts:
La inquisitio equivalia a la instrucció. Podia començar per tres vies: per denúncia pública d'heretgia, per voluntat de l'inquisidor o per delació anònima.
La probatio s'iniciava amb la confiscació dels béns de l'arrestat, per poder pagar els costos del procés. Tenia tres fases:
Examen simple. L'acusat podia confessar les seves faltes.
Aïllament. L'acusat el tancaven en presons secretes.
Examen rigorós. Era l'interrogatori.
Quan s'aconseguia la confessió sota tortura, es demanava al reu que la tornés a fer lliurement. Era el que anomenaven Confessió lliure.
La relaxació era el lliurament del sentenciat al poder civil.
L'acte de fe o execució de la sentència.

L'actuació de la Inquisició va durar fins al segle XIX quan l'any 1826 van condemnar el mestre valencià Gaietà Ripoll per heretge i maçó i sota l'acusació de no impartir la doctrina cristiana als seus alumnes. Va patir dos anys de presó i després va ser condemnat a morir cremat, encara que va ser penjat sobre un barril amb flames pintades. Després el cadàver va ser cremat.

La persecució de la bruixeria va ser molt important en els segles XVI i XVII. A la Catalunya Central bàsicament foren les autoritats civils les que perseguiren les bruixes, però això no significa que la Inquisició deixés d'actuar. Els processos del Lluçanès es van fer entre els anys 1618 i 1620 i els fets que ara comentem, protagonitzats per la Inquisició són de la mateixa època.

Un dels càstigs de la Inquisició era dur gramalleta.


1627. ACTE DE FE A LA PLAÇA DEL BORN DE BARCELONA

Miquel Parets i Alaver (Barcelona, 1610-1661) descriu aquest cerimonial de la Inquisició realitzat al Born de Barcelona el dia 21 de juny de 1627. Parets és autor d'una crònica titulada "De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria", crònica que va començar l'any 1626 i ja no va parar fins al 1660.









Acte General de la Inquisició

Pàg. 18
Relassió verdadera de l’Auto General que feren los Senyors Enquisidós del Sant Aufici de la Present Ciutat de Barcelona en la plasa del Born als 21 de juny del Any de 1627.

Primerament, lo darrer dia del mes de maig se féu una Cavalcada per la present Ciutat de Barçelona ab molts offisials de la Santa Inquisitió a cavall y devant aportaven tabals de professó y trompetes fent crides per los cantons com als 21 de Juny se farà un Auto General de la Santa Inquisisió en lo Born y darrera les trompetes anava una bandera gran, que la aportava un offissial a cavall y aprés venien mols familiàs a cavall y mols offissials, ab los senyors Inquisidós darrera fent dita crida.
Quant la crida fou feta, encontinent se donaren molta presa en fer lo catafal en lo Born, que pasava de part a part de Born, que no podían passar sinó per sota lo catafal. Y a la part devés mar, devant les finestres hont estan los consellés quant fan justes y tornetx, devant aquexes finestres feren un catafal alt ab unes esgraonades dessobre llargas; era lo loch ahont avían de estar los penitents de la Inquisisió. Y sobre dites graonadas hi feren un altar ab un doser dessobre de dit altar y dessota del doser al mitx hi havia un escut brodat ab una creu verda al mitx del escut y al costat de la creu hi havia una espasa nua y al altro costat una branca de llorer tot brodat. Hi a l’altra part del Born feren un catafal molt grandíssim que prenia gairebé la meytat del Born ab unes graonades per los costats y per lo mitx mols de banchs de espallera y moltes cadires y aquex catafal era per a estar los familiàs del Sant Hofissi y per los senyors Inquisidós y en aquesta matexa part los senyors consellés feren fer dues finestres noves per estar dits consellers perquè lo doser que avían posat a la part dels penitents tapava les finestres de dits consellés. Hi lo virey estava allà hont sol estar quant fan festes en lo Born. Y entre les finestres dels consellés y del virey avían posat un drap de vellut negre molt gran y al mitx de dit drap estaven brodades les armes reals,  hi a la huna part estave brodat un bras ab una espasa nua hi a l’altra part estave altro bras ab una brancha de llorer verda. Y dessota de aquex drap hi avia tres cadires grans: és lo lloch hont avían de estar los senyors Inquisidós. Y en mitx dels dos catafals pasava un pont que pasave de l’hu a l’altro, y en mitx de aquex pont, que estave al mitx del Born, avían feta una troneta mija cana més alta que lo pont y allí avia de estar lo penitent quant li llegirían la sentència. Y dessobre lo born avían posada una bella envelada perquè quant era lo pich de la gran caló, perquè lo sol no·ls tocàs . Hi avisaren tots los familiàs de Catalunya altros deyen que no avisaren sinó los de 14 lleguas a la redó.
 Y axï, als 20 de juny de dit any 1627, que era un diumenja y la vegília del dia que·s avia de fer lo Auto, lo després de dinar, a les 4 hores, se féu una professó que partia de la Inquisisió hi avia de anar al Born. Devallant per la plasa del Rey y per la Bòria y per lo carer de Muncada y al Born. Primerament anave devant la professó uns gamfanons que eren de Santa Maria y eren tots nous, que aquell any los avían fets, hi eren los ganfarrons de la Vera Creu, hi pujaren, per una escala que y avia, als catafals dels familiàs , hi pasaren per lo pont hi posaren los ganfarrons al costat del altar del catafals dels penitents. Y darrera dels ganfanons venían trenta o quaranta familiàs ab unes varas verdes; detràs de aquexos venien més de sinch ho sisens familiàs tots ab siris vers ensesos;  hi aportava cada hu una creu de Sant Domingo als pits. Uns la aportaven de or esmaltada, altros de plata, altros la aportaven brodada a la matexa roba y en pasant tots se.n anaven per lo costat del catafal ne que pujaven dalt sinó per baix hi apagaven los siris y detràs aquestos familiàs venia la creu Major de Santa Maria de la Mar hi no·y anava altra creu. Hi darrera dita creu venian totes les ordes conforme van lo dia de Corpus que triga molt a pasar; y ningú no·n pujave dalt, sinó que de allí se’n tornaven cada hu a son monestir y pasats que foren tots los frares vingueren tots los capellans de Santa Maria y no ni avia de altra part y la creu major los aguardava al peu de la escala del catafal y quant los capellans foren allí, tots se’n pujaren al catafal ab la creu, y passaren per lo pont y anaren al catafal dels penitents. Y darrera los capellans y avia tres capellans revestits, ab diaca y subdiaca, com si aguessen de dir misa, sinó que lo del mitx no aportava casulla sinó una capa, com lo escolà que aportà la creu, hi aportava una gran creu verda de fusta, y era tova, y la anaren a posar en aquell altar del cadafal dels penitents y la desaren allí, tota dreta, y devant hi posaren quatre candeleros  de plata ab quatre ciris encesos; hi los capellans se·n tornaren y tota la profesó també. Cada hu en sa casa. Y los frares de la Trinitat restaren allí aquella nit per a vellar lo altà. Encara me havia oblidat que darrera del creu verda de la professó venien tots los familiàs que eren capellans y aprés venia lo procurador fiscal del Sant Aufisi ab la vara. Y dexada que hagueren la creu, que ja era tart, restaren allí los frares de la Trinitat, com tinch dit, ab moltes graelles enseses que cremaren tota la nit. Y axò fou lo  diumenja, que compàvem als 20 de juny 1627, lo dia abans que nó·s agués de llegir la sentència. Y és ver.
Lo endemà de matí, qui ere lo dilluns, als 21 de juny de dit any, ja a punta de dia anaven los carrés tant espesos de gent com si fos lo dia de Corpus, que no·s pot dir la gent que y avia y la gent forestera que va acudí, que era un judissi de veure perquè, com és cosa que no·s fa sinó de tems en tems, totom tenia ganes de veure·u. Y quant foren las set oras, lo señor virey se·n va anar al Born, al lloch hont acostuma de estar, y los señós consellés també, a les finestres noves que·ls avían fetes, com tinch dit y abans que la Inquisisió  no partís fou servit Nostre Señor de regar la terra per la gran calor que y avia, que plogué una mija ora tant bravísimament com may aja plogut y encontinent se aserenà de tal manera que no·s veya un núvol en tot quant hi ha.
 Y quant lo Virey y los consellés foren al Born, aleshores comensà a exir la profesó de la casa de la Enquisisió. Primerament anave al devant un Cristo molt gran que l’aportave un frare de Santa Caterina. Y lo Cristo estave tot cobert de un vel negra. Y en cada part de Christo hi anave un frare que cada hu aportave uns assots en les mans que·m parexien que era de bruch y de darrera lo Christo venian mols de frares de Santa Caterina y de darera los frares venían los penitents y no ni avia sinó deu y tots anaven ab unes gramalletes; les unes morades ab una creu vermella y altros grogas, y tots aportaven una ququrulla de paper groch al cap com si fos una ququrulla de dexoplinat sinó que era molt llarga y al cap de la cuqurulla hi avia un gran floch de paper groch tot embullat y a la ququrulla estave pintat lo mal que avian fet y tots aportaven una corda de espart vella al coll y un siri vert a les mans.
 Y en los penitents avie-y dues dones; la huna per aver tingut dos marits eset [essent] viu lo primer y l’altra per atsisera y per aver ballat ab lo dimoni y avie-y quatre hòmens per aver tingut cada hu dues mullés  essent viva la primera. Avie-y un home de la ciutat de Mandresa per aver hohida la pretxa en Fransa en terra de higanaus y per aver menjat en dita terra carn en dia de divendres, y era mercader home molt rich y que se·n feia cabal en dita ciutat. Avie-y tres renegats que avien renegat en terra de moros y los dos eran molt jòvens y l’altro ja era home en dias, y los agafaren les galeres de Florensa y les galeres del Papa quant lo rey era assí en Barcelona que anaven ab una urca molt grosa y axí los aportaren assí, y los dos jòvens jas penediren del que avian fet, hi se tornaren chistians y l’altro que era més vell era fransès y may se volgué convertí a la fe de Christo y axí lo condemnaren que avia de ésser cremat al canyet y aquex aportave una gramalla tota groga ab uns dimonis pintats ab unes carasses que aportaven unes ànimes a la boca, totes foguejant y a la ququrulla també aportave la matexa pintura, y aquex anave darrera tots y aportave una creu en les mans, verda y un frare a cada part que sempre li estaven dient cosas de la fe, y ell may tornave rahó, sinó que·s  mirava la gent de una part hi altra com si no fos res.
Y per lo entorn dels penitents anaven mols familiàs del sant Aufissi ab vergas verdas . Venien tots los altros familiàs del sant Aufissi a cavall, hi anaven de dos en dos que n’i avia més de sinch ho sis-sents, que durà molt a pasar. Y darrera aquestos venian los capellans que eren familiàs a cavall també que també ni avia mols y darrera de tots venían los señós enquisidós a cavall ab uns sombreros grans, y darrera tot venia lo promotor fiscal del sant Aufissi ab la vara.
Y axí devallaren per la plasa del Rey y per la Bòria y per lo carrer de Moncada y dret al Born. Y quant foren al Born totom se posà cada hu en son lloch. Y los enquisidós se possaren al més alt de tot, que ja hi avia uns escons de vellut negre per ells. Y lo Christo gran que aportaven los frares a la professó lo posaren al catafal dels penitents, agegut a la esgrahonada y de una part hi altra possaren los penitents per lo costat del Christo y en aquell que avia de ésser cremat sempre li estaven dos frares prop fent-li recordar la passió.
Y quant totom fou acomodat, comensà a predicar un frare de Santa Catherina que·s deia fra Grisòstom Bonamich, ab una trona de fusta que y avien aportada , predicant coses de la santa fe catòlica, y féu un sermó que li durà més de dues hores que era gran cosa de sentir-lo. Y quan agué acabat lo sermó pujà a la trona lo notari de la Inquissisió y va llegir lo cartell del Sant Aufissi que també va durar moltíssim. Y en aver llegit lo cartell comensaren a llegir la sentència . Hi pujà un frare de Santa Caterina a llegir a la trona y feren pujar un penitent a la troneta que no estave molt lluny de la que llegien y feren estar allí lo penitent tot dret, ab la cara alta y lo siri vert a les mans, y la corda de espart al coll, y ab la mitra al cap; y en acabant de llegir-los la sentènsia se·n tornaven al matex lloch y en lo prosés deyen tot lo que ells avien fet y també feyen la justícia de una part com de altra y també llegien la penitència que·ls donaven: als uns los condemnaven assots, altros desterrats, altros en galera, segons lo que avian fet, li daven la penitènsia y al que era de Mandresa lo condemnaren que avia de pagar mil onzens y que avia de estar en una iglésia tres anys per a que lo tornasen en camí y que li llevasen aquella mala lley del enteniment. Lo que avia de ser cremat va éser cremat va éser lo darrer de tots, y llegiren-li la sentència y deya que tantes voltes li avian dat auditori y lo avian tret als enquisidós y totora deya que ell ja avia tit lo que avia de dir y que estava bé ab la lley de Mahoma y que no·s trencasen lo cap, que no·s tornaria cristià de ninguna manera. Y axí lo condemnaren que havia de éser cremat en lo Canyet. Y aver-li llegida la sentència, vingueren dos de la inquisició y pasaren-lo ab un catafal que·y estaven los jutges de la Audiènsia, y encontinent feren una entima y donaren-la a dos portés y en arribant al catafal digueren los portés: no mourà al rey”, y lo agafaren. Y de cop vaja al canyet ab dos frares de Santa Caterina que li feyen recordar la passió. Y anaren per lo Pla d·en Lluy y isqueren per lo portal de S. Daniel, y anave’ls seguint tanta gent que era un judissi, que al passar lo portal se pensaven esclatar. Y al canyet hi havia tanta gent que no pareixia sinó camp de guerra. Y en arribant allí ja estava lo botxí amanit per a executar la sentència. Y diuen que, antes no morís, que·s penedí del que avia dit y que volgué morir com a cristià. Y donaren-li garrot en terra y posaren-lo sobre una caretada de lenya y posaren-li foch. Y estave tot nu sense camisa y comensa-s’i agafar lo foch que tot se hubrí, que·s va ensendre que no avia qui si acostàs de un tros lluny, tanta de pudor que llansava, y va’s tornar com un buscall de carbó y tot se vingué a fondre.
Ara tornem a parlar dels que restaren al catafal, que quant lo que cremaren fou fora, vingueren los frares de Sant Francesch y devant lo altar cantaren lo Miserere a cant d’orga. Y vingueren los enquesidós y mentres que cantaven lo Miserere los penitents se ageyen de hu en hu y ab unes ferguetes los pagaven sobre la esquena. Y pasaren-ne tots y axí los absolgueren y tornaren-los a la enquesisió que ja era tart.
Lo endemà de matí a tots los que mereixien asots los pasaren per la Bòria y los donaren asots ab les matexes cuqurulles al cap y la corda de espart al coll. Y los fiscals de la Enquisisió darrera a cavall. Y los que mereixien galera los posaren en galera,  y los desterrats, los desterraren. Y de aquexa manera acabaren tot, y Nostro Señor nos do molts anys de vida per a poder-o comptar.





PERE PORCAR (1560-1629)
Pere Joan Porcar va nàixer a la ciutat de València. Eclesiàstic i notari, va escriure Coses evengudes en la ciutat e regne de València, un dietari que inclou 3.394 notícies esdevingudes entre els anys 1589 i el 1628.
Algunes de les notícies fan referència a l'actuació de la Inquisició:



163. Acte de Sant Ofici en la plaça de la Seu/ Diumenge a 30 de juny, feren acte públic de la santa Inquisició i cremaren quatre moros, tres estàtues i dos caixes ab ossos. I varen traure a un notari del Guerau, que es deia Ibànyez, per fitiller; i una filla de un tender que era guarda del senyor virrei, dit Pedrolla, prop del Real Vell; i acabada de llegida la sentència li llevaren la corrossa que portà i l’hàbit  i es segué en son lloc; i també una negra que altres dos voltes l’havien treta, i ab unes corrosses molt altes ab moltes llistes de or fals fetes garlandes i molt pintades per fetillers, cascú de les dites persones per sos delictes. Hagué-hi quatre senyors inquisidors i lo cadafals era un terç major de l’ordinari, i dient que havia ia set anys que no hi havia hagut acte del Sant Ofici. Altre a 5 de setembre 1604; altre en l’any 1607 a 7 de giner; altre en l’any 1621 a 4 de juliol; altre en Predicadors a 27 de juliol 1608; altre en la plaça de Sant Llorenç a 27 de octubre 1616, altre en Predicadors a 6 de desembre 1609.


438. Acte de la Inquisició en la plaça de la Seu i altre en l’any 1602 a 30 de juny/ Diumenge a 7 de janer 1607, hi hagué acte del Sant Ofici i acabaren molt tard. Anaven tres inquisidors: Cornet, don Gabriel i Bartolo Sanchis, i lo Figuerola no hi anà. Cremaren un home per reconciliat en la secta de Mahoma. I estigué lo senyor virrei en lo cadafals a la finestra primera, posat un dossel, i sa excel·lència estava a la part de dins de la finestra a la part del cantó; i el senyor excel·lentíssim patriarca en una de les quatre cadires que estaven en lo cadafals, a la mà esquerra de l’inquisidor Bartolo Sanchis, a la dreta del senyor patriarca, i els altres dos a l’esquerra del patriarca. Altre en Predicadors a 27 de julil 1608, altre en la plaça de la Seu a 4 de juliol 1621.


506. Acte de la Santa Inquisició i l’estàtua de Joan Dionís Gasull, notari/ Diumenge a 27 de juliol 1608, hi hagué acte públic de la Santa Inquisició en lo monastir  de Predicadors ab gran majestat i cadafals de penitents i n’hi havia més de cinquanta-huit; acompanyaren los frares de Predicadors als penitents i entre ells hi havia una estàtua que dia “Joan Dionís Gazull, notario de Valencia, reconciliado por la secta de Luthero y de Calvino, a 27 de julio 1608”. I en lo any 1619, a 23 de octubre posaren la dita samarreta en la Seu damunt la porta dels Apòstols a part de dins.



2108. Acte de la Santa Inquisició a la plaça de Sant Llorenç/ Diumenge a 1 de maig, dia dels gloriosos apòstols Sant Felip i Sant Jaume, any 1622, al matí a les nou hores, hi hagué acte públic de la Santa Inquisició en la plaça de Sant Llorenç davant les parets de dita casa. Varen traure setze penitents i els tres cremaren per sodomites, i acabaren poc ans de les dos de la vesprada. I entre els setze hi havia dos germans botiguers de llenç i altres mercaderies, que tenien dos botigues davant la Llonja Nova, de nació francesa, que es dient lo u Chague Coll i (l’altre) Maro Coll, ab sant-benitos, càrcel perpètua i confiscació de béns, dient que per ser de la secta de Lutero. Déu mantenga la fe catòlica i Santa inquisició. Altre a 4 de juliol 1621, altre a 6 de deembre de 1609, altre a 27 de octubre 1616, altre a 27 de juliol 1608, altre a 7 de giner 1607, altre a 30 de juny 1602, altre a 19 de març 1623, altre lo primer de desembre 1624.



NARCÍS FELIU DE LA PENYA I FARELL (1642-1712)
Cronista, advocat, economista i representant de la burgesia catalana. Va escriure les seves obres en castellà. Entre els seus llibres destaca la crònica Anales de Cataluña (3 volums), síntesi de la història general del Principat.





Tribunal de la Inquisición en Barcelona
Con breve de Su Santidad, y orden del de Francia, a 28 de Setiembre se dió possession en Barcelona a los Inquisidores, electos por el Rey de Francia, que fueron el Doctor Ferrán y el Canonigo Pla.






1644. Auto General de la Inquisición en Barcelona.
A 23 de Febrero, celebraron los Nuevos Inquisidores Auto General en Barcelona, sacaron tres reos, uno dos vezes casado, un muchacho que avia cometido pecado de bestialidad, y un heretge que fué quemado.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada