LES BRUIXES DE SANT FELIU SASSERRA
Sant Feliu Sasserra, situat dins
d'un triangle màgic que té com a vèrtexs
Montserrat, El Montseny i Pedraforca, recull part de les forces que
emanen d'aquestes muntanyes plenes de simbologia i que la tradició relaciona amb
la bruixeria. La Cúria del Lluçanès, que
tingué la seu a Sant Feliu, fou l'encarregada de vetllar contra la bruixeria i
de jutjar l'actuació de les persones sospitoses.
Avui recordem els fets que es
produïren al segle XVII per mitjà del Centre d'interpretació de la bruixeria,
inaugurat l'any 2008 i pel conjunt d'actes que s'apleguen a la Fira de les
Bruixes, la qual aquest any arriba a la seva XV edició.
Mario Vargas Llosa afirma que Joanot Martorell és el primer dels
escriptors que suplanten Déu, d'aquells que pretenen crear en les seves
novel·les una realitat total. "Múltiple,
admet diferents i antagòniques lectures i la seva naturalesa varia segons el
punt de vista que hom triï per ordenar el seu caos".[1] De la mateixa manera que
la novel·la més important de la nostra literatura abasta amb una sola mirada
diversos ordres de la humanitat, les Bruixes de Sant Feliu Sasserra ens mostren
en un sol esdeveniment diverses visions del món, tant des del punt de vista
històric com des de la realitat i dels entorns actuals.
Analitzem els actes que inclou la
nostra festa de l'1 de novembre:
1. L'element històric. Una recreació lliure dels fets que es van
esdevenir al segle XVII a la vila de Sant Feliu Sasserra ens mostra com era la
vida, la societat, la cultura de l'època. Com en uns temps de recessió
econòmica el poder eclesiàstic i el poder de les elits locals volien preservar
els seus privilegis, cosa que veiem en l'actuació de l'església, o
augmentar-los i esdevenir hegemònics, com és el cas de la petita noblesa urbana
o camperola.
En aquest context, i per fer més
evident la seva força, tot allò que anava en contra del poder o que es
desenvolupava fora del seu control havia de suprimir-se, especialment si
aquells que s'escapaven del poder eren persones marginals o marginades. A
Europa, el període de més repressió correspon a finals del segle XVI i
començaments del segle XVII i a Catalunya unes 400 dones foren executades.
Entre 1618 i 1648 a Sant Feliu Sasserra es van processar 23 dones i almenys 6
d'elles foren executades.
La història es desenvolupa en
forma de cultura popular, a partir textos
teatrals que són representats durant tot el dia, en diverses escenes i
diversos espais al centre de la vila. Aquest any, dins de l'objectiu de
mantenir la tradició i d'innovar constantment, el guió és nou, escrit per Maria
del Mar Riera, Mercè Estrada i Montse Rodríguez, vinculades al món teatral i
l'espectacle de carrer del Principat de
Catalunya i que, a més, s'encarregaran de l'organització i la direcció
dels esdeveniments que s'organitzen durant tota la jornada.
Uns altres textos teatrals, els que representen els joves del
poble, formen allò que en diem Els
comediants. Són textos relacionats amb la festa i la realitat del poble i
la comarca, elaborats pels mateixos joves que els representen.
2. La cultura popular d'arrel tradicional. L'any passat vam
realitzar uns tallers per a la festa que ens van permetre incorporar elements
nous a la festa. Un curs d'herbes remeieres, amb gran participació, va permetre
que les persones que hi havien concorregut s'encarreguessin de mostrar als
visitants les diverses herbes remeieres de la comarca i els seus beneficis.
Aquest any, un nou curs ha permès mantenir la unió entre aquells que van
participar el primer curs i incorporar-hi nous membres.
L'edició del 2012 va incorporar
també la música de grallers que van participar-hi durant el dia amb música
nova, preparada per a ells. Aquest any, de nou, la participació dels grallers
serà important en l'esdeveniment.
3. Música i dansa. Els diversos balls (comencen els més joves i
acaben les bruixes adultes) ballen les partitures compostes per a aquest
esdeveniment per Marcel Casellas.
Els balls són els següents:
1. Ball de les escombres
2. L'aniatitorit
3. Sardana dels aprenents de bruixot
4. El contrapàs
5. El boc
6. El ball pla
7. El rebatut
8. L'havanera
Els balls 4,5,6,7 i 8 pertanyen al Samaniat o aquelarre.
La coreografia d'aquests balls és de Guillem Cirera.
4. La fira Des de fa 15 anys els actes es completen amb la fira de comerç i d'artesania organitzada per
l'Ajuntament.
La fira comercial és molt antiga. Els diaris del segle XIX ja porten
notícies de la Fira de Tots Sants que s'organitzava a Sant Feliu Sasserra. Quan
es va començar a organitzar la commemoració de les bruixes la fira va canviar
el seu enfocament i avui les parades de productes artesanals i d'herbes
remeieres cada vegada són més predominants.
Des de fa uns anys, cada primer de novembre més de cent firaires
omplen els carrers cèntrics de la vila.
5. Comerç local La festa i la fira de les bruixes esdevenen molt
importants per als comerciants de la localitat, els quals aprofiten aquest dia per difondre els seus productes,
especialment els que fan referència a l'artesania.
[1]
Vargas Llosa, M. Lletra de Batalla per Tirant lo Blanc. L'escorpí
7. Ed. 62. Barcelona, 1969
Oferim una sèrie d'imatges de diverses edicions de la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra
