Agustí Rius i Borrell

400 ANIVERSARI DELS PROCESSOS DE LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS. SANT FELIU SASSERRA 1618-2018.

AGUSTÍ RIUS I BORRELL  1837-1912

El mestre Rius

...Les doctrines de Llull, Vives, Balmes i Rexach són quatre robustes columnes sobre les quals pot sentar-se sòlidament la nostra Pedagogia; ells molt abans que Rousseau, Kant i Pestalozzi havien ja disposat en llurs profundes obres les llavors de la més nova pedagogia.

Nascut a Sabadell, va cursar a l'Escola Normal de Barcelona estudis de mestre elemental i superior. La docència i els estudis i escrits de pedagogia constituïren la part més important de la seva vida. L'any 1885 va trobar casualment en una masia de Castellar del Vallès la primera edició de l'obra de Baldiri Reixac Instruccions per la ensenyança de minyons  (1748),de la qual en va fer l'estudi pedagògic, i que publicà un any més tard. 

Agustí Rius va escriure prop d'una vintena d'obres pedagògiques -deu per a infants, vuit per a professors-, dues monografies sabadellenques i un estudi de la llengua catalans, a part de nombrosos articles en revistes pedagògiques i diaris de l'època. Cal destacar les obres Tractat d'educació escolar, Cartes a un nou mestre, Pedagogia o tractat d'educació escolar i Primer libro de lectura (1910), del qual se'n van vendre 150.000 exemplars. També publicà Guia històrica, estadística i geogràfica de Sabadell (en col·laboració amb el cronista Josep Sardà). El 1902, després d'ensenyar durant 45 anys obligatòriament en castellà nens de parla catalana, va reivindicar, amb diversos articles a La Veu de Catalunya, que l'ensenyament es fes en català. Poc abans de morir va deixar escrita una  Gramàtica catalana, que constitueix un valuós document històric inèdit, en el qual compara la llengua catalana i la castellana. Després de la seva mort, el 1928, la Biblioteca Sabadellenca li va editar la monografia Sabadell.

,

El dia 7 de juliol de 1912, la Societat Barcelonina d'Amics de la Instrucció va reunir importants personalitats de la cultura i de l'ensenyament per rendir homenatge pòstum a un "cèlebre mestre català: Agustí Rius i Borrell".

Cal destacar la relació de Josep Vila, mestre de Sant Feliu Sasserra, amb Agustí Rius, un dels precursors més ferms de la renovació educativa que va sorgir amb força a Catalunya a l’inici del segle XX. Rius defensa que hi ha una pedagogia de tradició catalana a partir de les figures de Ramon Llull, Lluís Vives, Baldiri Rexach i Jaume Balmes.

Josep Vila segueix aquesta pedagogia catalana, basada en prin­cipis que continuen vàlids en la pedagogia actual: metodologia activa, formació de la personalitat moral, educació física i higiene, ensenyament en català i del català i atenció a les dificultats d’apre­nentatge.

Diu Agustí Rius:”Salvo, pues, el debido acatamiento a lo que está orde­nado, sostengo que es rémora de la pública educación y un absurdo que la ciencia pedagógica condena el pensar o disponer que se eduque a los niños hablándoles o haciéndoles hablar una lengua para ellos desconocida” (El clamor del Magisterio, 1886)

La relació entre Agustí Rius i Josep Vila la tenim documentada des de l’any 1885. Josep Vila li escriu el 12 d’agost i li explica els problemes que hi havia a Sant Feliu amb una mestra. L’any 1861 Rius va escriure una carta al mestre de Sant Feliu, datada el 15 de maig, on parla de l’escola superior que obrirà a Sabadell, l’informa que està imprimint uns cartells i un llibre de lectura i li envia un programa perquè prepari i es presenti a les oposicions.
Josep Vila utilitzà a l'escola llibres de lectura d'Agustí Rius, com ho demostra una factura del 21 de novembre de 1871on consten 12 llibres de lectura Rius. La relació personal va ser impportant. Rius vingué a Sant Feliu i Josep Vila s'estatjà, també, a casa de la família Rius. Una carta del rector de Sant Feliu, Francesc Xavier Albó, ho constata: "mis saludos al Sr. Rius y família..." (1 de juliol de 1894). D'altres cartes van datades els anys 1905, com també una nota que escriu Josep Vila: "Agustí Rius en l'Acadèmia Pedagògica Catalana del carrer del Paradís 10 y 30 Abril 905, ha desarrollat el tema de que ha de procurar-se que l'ensenyança catalana en siga pedagògica y educativa".

Quina relació té el pedagog Agustí Rius amb els afers de la bruixeria?
Rius va escriure en castellà una monografia de la ciutat de Sabadell. L'obra quedà enllestida el 27 d'abril de 1882. El manuscrit fou traduït al català pel seu fill Agustí Rius i Tarragó i publicat l'any 1929.

A la pàgina 160 d'aquesta monografia Rius fa una referència a uns fets relacionats amb la bruixeria a Sabadell i Terrassa, fets esdevinguts al segle XVII:

(25) Recordin-se les preeminències que adquirí Sabadell com a vila reial. D'aquesta facultat abusà amb unes infelices i desvalgudes dones acusades de bruixes, que foren penjades en 1619 al porxo o cobert de la plaça Major. Tant poden les preocupacions del temps en els caps ignorants! Se cita aquest procés per demostrar fins on arribava el poder judicial de les autoritats de la vila. Ultra la pena de mort, s'imposava també la d'assots i mutilacions de membres. -Igual procés amb el mateix tràgic fi va tenir lloc aquell mateix any a Terrassa.

La primera notícia de les bruixes de Sabadell data de l’acta del 21 d’octubre de 1619 de les Ordinacions de Sabadell on es pot llegir:

Determinaren que sia dada facultat als senyors Consellers de que fassen una cerca per la pressent vila a effecte de fer venir lo home qui coneix les bruixes i si es troben diners per lo gasto de fer-lo venir estiga en llibertat de dits consellers.

Les dones de Castellar inculparen sota tortura a tres dones de Sabadell: “na Joana Sol, Guillerma Roberta,  totes gavatxes, i na Romaguera que avui es diu Vallcorba per ser casada en darreres noces amb Vallcorba habitants en la present vila de Sabadell”. 
Quan parlen de gavatxes es refereixen a emigrants occitanes que a partir de segle XVI es traslladaren a Catalunya.

Dimarts divuit de febrer de 1620, jo Joan Pere Rubí, faber lignarius (fuster) de Sabadell, de quaranta-dos anys, parum plus vel minus (més o menys), Senyor jo ve vist sentenciar a Joana Sol i Guillerma Roberta per bruixes les quals penjaren en la plaça pública de la present vila de Sabadell i aprés aquelles penjades en altres forques en lo terme de Sabadell en lo lloc anomenat, que va de Sabadell a Barcelona, prop de les Termes i aprés dites forques he vist enderrocades i se n’han aportada dita Joana Sol de dites forques i que he oït de mes pròpies orelles com V.M., ha fet una crida donat deu ducats a qui sabia que se n’ha aportada dita Joana Sol de dites forques; interrogat que diga la veritat per lo jurament que té prestat si sap qui ha enderrocades dites forques, i així ho té entés; et dixit jo no sé qui ha enderrocat dites forques ni sé qui ho ha fet, que si ho sabera ho diria i no sé altra cosa”.

Francesc Maspons i Labrós publicà a la revista Lo Gay Saber una sèrie d'articles sobre la bruixeria amb el títol Las Bruixas. En un dels articles, publicat el 15 de desembre de 1880, explica els fets de Terrassa:

Lo procés indicat per lo senyor Martí y Cantó, lo hem pogut veurer en part, mercès á la amabilitat del distingit anticuari, lo procurador de eixa Audiencia, D. Jaume de Puiguriguer y de Dorda qui lo te en un llibre curiosisim, format per ell, titolat y ab motiu, de “Coses curioses” que ha fet també l’obsequi de deixarnos.

Es format contra las dones Margarita Tafanera, Eularia Totxa, Joana Sobina, Guilleuma Font(a), Miramunda y Miquela Casanovas (a) Esclopera, acusades de bruixas, y principalment, de haberse reunit com á tals en un pi de la heretat de’n  Palet de la Cuadra junt ab lo dimoni, haver fet acatament á est y menjat y ballat ab ell y haver complert sas ordres de anar á fer mal allí ahont ell las hi va manar. S’acusava també de bruixas á Joana Ferrer, Joana de Toy, T. Sabina, Madó Margarida, Peyrona Molas, T. Juliana, T. Blanca y altres. Per lo que’s veu lo conclave seria numerós.

Apareix de dit procés que las bruixas tenen un senyal en la esquena que es la que’ls hi posa lo dimoni, luego de sellat son pacte ab ell, aixís ho asegura lo agutzil de la causa, qui diu que havent reconegut á las acusades las hi trová la senyal dita, la qual rentà ab aigua beneita y no se’n volgué anar; que per ella atés lo hàbit que tenia en conèixer á las bruixas s’efermá en que aquelles dones eran tals, com y també perque haventlashi clavat una agulla grossa de embenar mes de un traves de dit per lo referit senyal de la espatlla, cap d’ellas se’n sentí; y també perquè, com totas los altres bruixass, per mes que ploressin y’s lamentessin, may los hi caygué una sola llàgrima dels ulls.

Constan en dit llibre las declaracions de Margarita Tafanera y Joana de Toy, que’s confessaren esser bruixas. La primera reconegué haver anat alguns dijous á casa de Joana Ferrés, la qual treya una olleta de ungüents y despullanse abduas, se untavan pel davall de las espatlles y untades qu’eran la Juana deya mormolant algunes paraules supersticioses y eixian per un finestró cap enlaire tot volant; havent anat un dia fins prop á casa de’n Figueras del terme de Tarrassa ahont trobaren lo dimoni en forma de home, tot vestit de vermell ab una gorra vermella, que’s posà á sonar una flauta que feya lo só molt ronch y sonava á modo de sardanes, y despres se posaren á ballar, acabat lo qual lo dimoni l’abrassá y tingué comunicació ab ella; y un altre dijous anaren á casa de’n Sabater de Sta. Margarida prop de la riera de las Arenas, hont trobaren també lo dimoni que’s posá á sonar la flauta y feren lo demés dit, y altre dijous á casa de’n Vinyers de  Matadepera, y aixis los altres anat sempre á fer mal á bestias y personas, á menys que los trobessin benehidasó senyades, que allavoras no hi podianres, entornansent despres á casa de hont eran partidas, en la que entravan per la finestra, se rentavan ab aigua calenta y sagó, sevestian altre volta, y se’n tornava cadascuna á sa casa. Que això ho feyan entre onze y dotze de la nit, perquè tocades las dotze ya no tenian poder las bruixas; y que tot lo temps que havia tingut tracte ab lo dimoni, quan anava á la Iglesia á oir missa, al llevar la hostia no la podia may veurer ni afigurarla blanca, sinó tota negra.

La Joana Toy confessà que s’untavan per davall de las aixelles y en los polsos del cap prop de las orelles, y untadas que eran, deyan “fulla sobre fulla,” (recordis lo Altafulla de nostre quento d’eix títol, LXI de la col·lecció Lo rondallayre) y eixian per una finestra volant per l’aire havent anat un dia prop de casa den Sabater de S. Margarida d Tarrassa, passada la serra de las Arenas, ahont ab sas companyones y altres donas de diferents pobles feren acatament al diable qui boy assentat en una cadira los manà renegar de Deu y Sta. Maria y de tots los Sants y del batisme y que li prestessin obediència com aixis ho feren despres de lo qual li besaren totas las mans y lo dimoni se posà à tocar una flauta ab un tamborino y feya un só ronch dissemblant als altres músics y totas se posaren á ballar y lo dimoni, qui anava tot vestit de negre, ço es, en forma de Gentil home las cavalcá, y fetes ayguas menors en un clot, ab unas bergas á modo de salpassers espargiren aquelles per los camps y terres y de allí se crià una boira ó neula que se secà y gastà los esplets de la terra, y despres portaren una criatura y davall de un roure la volian matar y com ella hi havia poch temps que feya del art li tingué compassió y exclamà S. Silvestre beneyt, é incontinent tot desaparegué y lo dimoni no la volgué tornar á casa per manera que hi tingué de anar á peu tal com estava.

Confessa també que un altre dia aná ab sas companyes á casa Antich Arus pera matarlo, mes no ppogueren fero perquè estava senyat, y un altre dia, com estés agraviada dita Joana Ferrés de Jaume Poal de Tarrassa per no haberli volgut donar una garrafa de vi li apedregaren la heretat y vinya, pera lo qual aquella se tragué un dimoni que tenia dins d’una capseta y allí feren sos conjurs, y de promte se llevaren grans núvols y se mogueren grans trons y tempestat, y comensá á caurer pedra,de manera que’n caigué tanta sobre la heretat de dit Jaume Poal y algunes altres al entorn, que malmeté tots los fruits y esplets que no hi deixà res allí ahont tocà. Y aixis aná confessant haver anat á diferentas casas ab lo dimoni y altres bruixas entrant per la xemeneia, pera matar à la gent, especialment á las criatures, ó lo bestiar. Entre elles cità á casa en Pallarés de Sta Eularia mes enllà de Caldas de Monbuy, que es la de Ronsana; un altra casa de Llissá de Vall; á casa en Cabassa de Parets; casa en Bosch de Valldoreix, á Montmaló; etc., totas en lo Vallés.

Las predites Tafanera, Totxa, Sabina, l’Mirabunda y la Esclopera foren condemnades á mort y penjades lo dia 26 de Octubre de 1619, en Tarrassa y lloch anomenat la “Pedra Blanca”, despres de haberlas hi aplicat lo turment en la Sala del Castell ó Palau de Tarrassa, en la qual estaven aparellats los banchs, garrots, cordes, corrioles, pilons ó contrapesos y altres aparatós pera fer la tortura, haventhi ademés sobre la taula, pa, vi, llum y altras cosas necessarias; posades elles en lo banch del turment, dit lo potro, lligades ab los bressos part darrera, despullades salvo uns calsons ó panyos y una tovallola lligada als pits; y un metje prop d’ellas.