divendres, 6 de juny del 2014

MALET



Descobrir bruixes era una manera de guanyar-se la vida i de poder exculpar alguna relació que havien pogut tenir aquests homes amb la bruixeria. Ens han arribat diversos noms de personatges que s’hi dedicaven: Joan Malet, Jordi Aliberc, Laurent Calmell... però el més conegut i que a més està relacionat amb la nostra vila és Cosme Soler, àlies Tarragó. El mal nom li venia del mas on havia nascut. Era fill del mas Tarragona, de la Baronia de Rialb (Noguera). Quan arribà a Sant Feliu Sasserra ja havia complert la cinquantena i es dedicava a cercar herbes medicinals. A més feia de curandero i podia descobrir, segons ell, les dones bruixes. Segons Tarragó, fregant l’esquena d’una dona amb aigua beneïda podia distingir si aquesta tenia el senyal del dimoni, una marca com un peu de gall.

Joan Malet, morisc nascut a Flix, afirmava que podia descobrir bruixes. L'any 1548 va acusar de bruixeria nou dones del poble de Flix. Malet va ser molt popular als pobles de les comarques meridionals (Tortosa, Tarragona, Reus, Montblanc...
Les coses li van anar bé fins que va acusar de bruixes dones de posició social alta. La inquisició el va arrestar, el van jutjar per bruixot i el van cremar a la foguera.

Una publicació de l'època ens explica la seva mort:

Cobles ara novament fetes sobre la mort d’en Malet, feta a Barcelona als dos de juliol. Any mil e cinc-cents quaranta e nou.

Alegrau-vos chrestians
donant les llaos a Déu,
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Lo senyor Inquisidor
és estat ben informat,
que.n Malet era traydor
y vsava malvestat.
Acusava richs y grans
p(er) ab sa malvada veu,
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Bé mereix cert en Malet
la sentència que li han dada,
pus que per dinés ha fet
desonrar gent tan honrada.
Y usant de los paranys
dignes feya molt de Déu
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Déu mantenga la justícia
y al senyor Inquisidor,
que ha entesa la malícia
d.en Malet lo enganador.
Que posava ab affans
molta gent com sabeu,
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

A Tortosa era anat
segons que yo he sabut,
fals testimoni ha llevat
a dos dames de virtut.
Y a fet plenas las mans
de dinés y ab bon preu,
que.n Malet y sus engans
han pagat lo deute seu.

La una era prenyada
y ben prop ya de parir,
com se veu axí tractada
de l’enuig se’n va morir.
Home doncs que tals danys
desigem-li la mort greu,
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

En València és estat
y també en Tarragona,
y per tot a tan mal viat,
que mereix portar corona.
Com rey de grans tacanys
y açò creure podeu,
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Moltas bruxas a acusat
y ha altres falsament,
bé mostrava ser malvat
que açò fes per argent.
Mirau de si són bajans
qui farà lo que ell féu,
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Yo no sé que.m dega creure
de la sua medecina,
que ha molts dava ha beure
com una cosa molt fina.
Y açò eren ademans
par a fer l’afecte seu,
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Desigem-li tots la mort
a home que tal farà,
pus que ya se fa lo dot
a bon ell se cremarà.
Ell se cremà ab ses mans
en usar lo ofici seu,
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Dolent era son linatge
també fill de amoriscat,
segons feya lo nafratge
bé mereix ésser cremat.
Cantem, doncs, tots xichs y grans
ab molta alçada veu,
que.n Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Molt noble Inquisidor
Déu vos vulla mantenir,
bé mostrau ésser senyor
en tot quant se pot ben dir.
Pus llevau tots los engans
D’en Malet y qui es seu
pus Malet y qui és seu,
pus Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Ya no us cal tenir més por
de les bruxes ni bruixots,
que·l senyor Inquisidor
los farà cremar a tots.
En Malet paga sos mals
cascun pagarà lo seu,
pus Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Malet, Déu te perdó
a tu y quants  han errat,
digam tots yo vull ser bo
que a tu ya tan cremat.
Preguem cots juntes les mans
a Jesús que sies seu
pus Malet y sos engans
han pagat lo deute seu.

Vilancico

No fiem en ningun home
que sia ben provat
que·n  Malet ya l’an cremat.

Mirau quanta gent de bé
falsament han acusat
mas en fi jau pagant bé
que·n Malet ya l’an cremat.

Mirau bé que-s pot venir
y  teniu l’ull alevat
no cureu de molt dormir
que·n Malet ya l’an cremat

                     Laus Deo



dimarts, 3 de juny del 2014

PROCÉS DE LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS. SEGLE XVII



Sant Feliu Sasserra, municipi de la Catalunya interior, situat en la intersecció de tres comarques: el Bages, el Beguedà i Osona, forma part de la comarca natural del Lluçanès, però pertany administrativament al Bages. El territori de 23,14 km2, té com a eix principal la riera del Relat. Sant Feliu és un poble petit i, potser per això, un poble festiu i participatiu. Hi ha festes i tradicions profundament arrelades com la dansa del Treure Ball i la Fira de les Bruixes, que en els darrers anys es presenta com l’evolució de l’anterior Fira de Tots Sants.

HISTÒRIA.
La bruixeria és un  dels fenòmens de tipus paranormal que ha viscut la humanitat al llarg de la seva història, amb una barreja d’elements espirituals, socials, econòmics... Manifesta la necessitat que té l’home d’enllaçar la realitat amb el món espiritual, amb éssers d’un altre món.
A partir del segle XIV bruixes i bruixots foren perseguits a tot Europa per tribunals civils i religiosos. La gran persecució contra bruixes i bruixots a Catalunya comença l’any 1616 i acaba pràticament l’any 1622.  Entre les Guilleries-Collsacabra i el Lluçanès i sectors veïns del Bages i el Berguedà es varen jutjar prop de vuitanta dones, de les quals com a mínim trenta-cinc foren penjades. És un procés que abastà tot el país i el seu ressò social fou gairebé tan ampli com el del bandolerisme
Als icinis del segle XVII, a Sant Feliu Sasserra, seu de la cúria de la sotsvegueria del Lluçanès, esdevingueren una sèrie de fets relacionats amb la bruixeria.
Tenim un document d’un valor excepcional per conèixer la bruixeria al Lluçanès: és un procés original i íntegre procedent de la sotsvegueria del Lluçanès.
Ramon Vinader i Nubau (Vic 1832-Madrid 1896) donà a Marcelino Menéndez y Pelayo alguns documents, entre els quals hi havia aquest procés que actualment es conserva a la Biblioteca Menéndez y Pelayo de Santander. Es tracta de diverses causes incoades l’any 1618 i seguides fins al 1620, contra un grup de dones acusades de bruixeria.. Foren condemnades a mort Felipa Gallifa, Montserrat  Fàbregas (a) “Graciana”, Joana Pons. La Vigatana, Joana Mateus, Rafaela Puigcercós...

Els documents que es conserven a Santander són els següents: