dissabte, 1 d’octubre del 2016

Bruixeria al Costumari de Joan Amades



LLEGENDES I COSTUMS






PER CURAR EL GOLL
Per guarir-se els golls, a Manresa, es rentaven el coll amb aigua de nou fonts.
 Amades. Costumari IV pàg. 106


SANT LLOP
Dia 1 de setembre

Els nostres avis tenien sant Llop per advocat contra les bruixes, els diables i els mals esperits en general. Hom també l’invocava contra les feres en general i contra els animals monstruosos i llegendaris, en els quals fins ara encara creia la gent senzilla del camp, especialment les dones. Avui, abans de sortir el Sol, feien una coca triangular, amb farina pura de blat, d’ordi i de civada, tres ous i tres cullerades de sal, i la donaven al primer pobre que trobaven o que trucava a la porta demanant almoina. Així restaven immunitzats de tot malefici, embruixament i mal donat, en general.
Amades. Costumari V pàg. 10

DIA 8 DE SETEMBRE

Entre bruixots, tiradors de cartes i d’altres gents que practiquen arts endevinatòries i mig bruixesques, fou creença que la muntanya de Montserrat donava clarícia i força en aquest sentit. Quan una bruixa perd força bruixesca i resulta que la seva virtut malèfica minva o recula, si va a Montserrat cobra nova potència i es refà, amb avantatge, de la minva que experimentava. Per efecte d’aquesta creença, el dia d’avui acudien a la muntanya santa la majoria de bruixots, bruixes, encisadors, saludadors, endevinetes i adobadors i, en general, de gents que es lliuraven a les males arts i dels qui guarien de gràcia. 
Amades. Costumari V pàg. 22

DIA 26 DE SETEMBRE
Sant Cebrià i santa Justina
Sant Cebrià, bon coneixedor de les males arts i de tots els secrets de la màgia, va compondre una oració per tal que les persones creients i fidels puguin alliberar-se, per mitjà d’ella, de la influència dels bruixots encisers, posadors de mal i tota mena de mala gent, oració que encara avui es remuga i que és fama que ha salvat a molta gent d’encisos i maleficis.
Amades. Costumari V pàg. 204


DIA 29 DE SETEMBRE
SANT MIQUEL ARCÀNGEL

Havia estat costum, perdut fa temps, guarnir els altars del sant arcàngel amb canyes que, per haver format part de l’ornament, cobraven virtut per a matar jueus i bruixes sense haver-los de tocar, o sia colpejant només llur ombra. Si el que duia una canya de sant Miquel passava per damunt l’ombra d’un jueu o d’una fetillera els feia tant de mal com si els trepitgés a ells mateixos
 Amades. Volum V Costumari pàg. 215


OCTUBRE
Hom creu que a la lluna plena d’aquest mes, igual que pel gener, les bruixes li ensenyen llurs anques, per tal que els mantingui i augmenti llur força maligna i bruixesca, la qual s’esvaeix i refreda per l’acció del temps i per la vellesa.
 Amades. Costumari vol. V pàg. 257

OCTUBRE.  LA VIDA AL CAMP
Pel Berguedà diuen que hom no pot deixar les eines de conreu abandonades al camp, i molt menys les arades, puix que, de nit, el diable se’n serveix per sembrar males herbes i llavors que perjudiquen els conreus i fan mal als sembrats.
Pel Ripollès creuen  que, per evitar que les bruixes se serveixin de l’arada per a llurs males arts, és necessari que hom la situï a la dreta de la porta, dins del lloc on hom la guarda, i que no la deixi ajaguda ni cap per avall. Ha de mantenir-se precisament dreta.
Per la Terra Alta posaven una pedra damunt de la rella, quan llauraven, per esquivar les bruixes. Creien, també que així no es perdia gens de llavor i que la collita fóra abundant i pròspera.
 Amades. Costumari. V pàg. 298

OCTUBRE. DIA 25 SANT CRISPÍ
Segurament per una relació de fonètica, hom tenia sant Crispí per patró dels crespis o de cabells crespats, i com que els nostres avis tenien per bruixots els d’aquesta mena de cabell, d’ací que per extensió hom cregués al sant sabater advocat de la gent lliurada a les males arts i de la bruixeria en general, i que per aquest motiu hom el reclamés contra els maleficis i els sortilegis.
 Amades, Costumari vol V pàg. 521

OCTUBRE , DIA 26. SANT LLUCIÀ I SANT MARCIÀ, MÀRTIRS:

Fills de Vic, i bruixots que, amb les seves arts i amb l’ajut del diable, que els era gran aliat, assolien tot allò que volien. Però heus ací que una vegada volien fer-se seva una donzella cristiana que s’havia donat a Nostre Senyor, i tot el seu poder i la influència malèfica del diable van estavellar-se contra la força d’una creueta que aquella donzella sempre portava penjada al coll. Els bruixots van comprendre que podia més la creu que no pas tots els seus enginys i potingues i que l’ajut i companyia del diable, i van decidir servir a Déu i abandonar el camí torçat que fins aleshores havien seguit. Per purgar els seus errors, van anar a fer penitència a una cova de la muntanya de santa Llúcia, del terme de Sant Hipòlit de Voltregà, la qual cova la tradició encara assenyala i és anomenada cova de sant Llucià. Havent tornat a Vic després de molts anys de penitència, la gent els anava a trobar i els demanava mil coses estranyes, pròpies de la bruixeria que havien practicat, i en dir ells que ja no feien de bruixots, la gent va descobrir que eren cristians, i molestada perquè no satisfeien llurs desigs estranys i llurs aberracions, els van denunciar per cristians. Foren convidats a adorar els déus gentils i a practicar altra vegada la bruixeria, i com que s’hi van negar, van decidir cremar-los, de viu en viu, enmig de la gran plaça de Vic.
 Amades. Costumari. V pàg. 522

23 DE JUNY. VIGÍLIA DE SANT JOAN

Els pastors del Lluçanès encenien grans fogueres al cim de les muntanyes on guardaven el bestiar, i un cop apagades, feien passar el ramat pel damunt del caliu per tal de guardar-lo de tota malura, de l’atac del llop i de picades de feristeles verinoses.


L’opinió que els focs de sant Joan espanten i esquiven els mals esperits i els éssers malèfics que infesten l’aire encara és ben estesa, i trobem algunes restes de pràctiques encaminades a fer més activa l’acció del foc en aquest sentit.
A la Vall d’Aran escampaven foc pels camps per tal de fer-ne fugir les bruixes, que creien que hi voltaven per follar els fruits i desbaratar les collites.
És creença estesa que el fum de les fogueres de sant Joan fa patir i desesperar les bruixes. Cavalcades damunt d’una escombra, volen per l’aire d’ací d’allà, i cerquen on poder-se agafar i sostreure’s a l’efecte de la claror i del fum de les fogueres.

Havia estat costum de tirar a la foguera una bona quantitat de llenya verda per tal que fes força fum i aquest envaís i perfumés la població, a fi de guardar-la de mals esperits, de bruixes i de diables


Els bruixots i gents que practiquen les males arts recullen les herbes que empren per fer encisos malèfics i encantaments, creguts que aquesta nit les herbes redoblen la seva virtut malèfica.
Per les contrades lleidatanes anaven a collir ruda borda, creient que tenir-ne a casa guarda de bruixes, de mals esperits, de maleficis i encisos.
A Riells tenen la noguera per cau de bruixes i hom creu que al seu sopluig celebren llurs reunions i conciliàbulus, i d’ací que l’ombra d’aquest arbre sigui fatídica i mortal i que hom se’n guardi.

Les bruixes d’Andorra maleïen les serveres i les roses de ca o englantines, les quals, per efecte de les seves paraules, restaven maleficioses i a conseqüència d’això feien tornar els gossos rabiosos i despertaven la ràbia als qui n’havien tingut i se n’havien guarit.

Al punt de mitjanit hom fa un ungüent de gran virtut per a guarir de mal donat, mal d’enveja i d’altres dolceses per l’estil. Es fa amb ruda collida la nit d’avui a aquesta mateixa hora de l’any anterior, pastada amb llard, sagí salat i pols de “culebra” blanca ben picada.

A Figueres havien posat sota el coixí fulles d’espinavet collit aquesta nit per tal d’esquivar les bruixes i de tenir somnis agradables.

A Linyola procuraven robar un grapat de blat que, portat al damunt guardava d’embruixaments i de mals donats, puix que les bruixes no podien encisar sense comptar abans els grans i, com que no els era possible fer-ho havien d’abandonar llur propòsit.

A Jorba i a d’altres llocs de la Segarra baixa anaven a robar un grapat d’ordi que, portat al damunt pels nuvis durant la cerimònia, els guardava d’embruixaments i d’encortaments.

A la Selva de Mar collien bedoll per a fer-ne escombres que tenien la virtut de treure els esperits, les bruixes i el mal donat quan s’hi escombrava.

Les fadrines empordaneses que sortien a cercar la bonaventura i d’altres herbes de virtut, quan no en trobaven creien que alguna bruixa les devia haver encisades, i per tal de trobar-ne força es posaven alguna peça de roba al revés: les mitges, el mocador, el davantal o les faldilles.

A Campdevànol i a Combrèn cercaven el fonoll que posaven al forat del pany per deturar el pas de les bruixes i del mal esperit.

A Cerdanya havien cercat amb avidesa branques de pomera que tinguessin poms de tres pomes i les penjaven damunt de la porta creguts que xuclaven les bruixes que solen voltar embolcallades amb el vent quan fa rufolades. Quan queia una poma, per efecte del vent o pel que fos, suposaven que era signe que havia mort una bruixa xuclada per la poma i corrien a cremar-la perquè ningú se la mengés, puix que s’hauria embruixat.

La ruda collida al punt de mitjanit té gran virtut per a deturar les bruixes d’entrar als corrals, malmirar i encisar el bestiar. Penjada a la porta dels corrals de cabres no deixa entrar a esquilar les cabres i, per tant, no poden congriar pedregades. ÉS opinió estesa que els bruixes per a fer les pedres necessiten el pèl de la cabra que utilitzen com a nucli de la pedra. Per a poder congriar una pedregada els cal primerament esquilar cabres per tal de tenir material per a poder fer les pedres. Hom creu que si posa una pedra de pedregada damunt una moneda beneïda o simplement damunt del palmell de la mà, la pedra es fon i resta el pèl que li ha servit d’eix. –sempre que es produeix una pedregada forta la gent de muntanya l’atribueix a les bruixes i creu endevinar el ramat o l’escarot de cabres que han esquilat per tal d’obtenir el pèl necessari. Hom creu que les bruixes diuen:

                                               El romaní
                                  No es pot sofrir
En al·lusió al romaní beneït que hom crema quan tempesteja i que hom penja per portes i finestres.

Aquesta nit hom tallava branques d’avellaner o de saüquer per fer bastons de bruixa, els quals, en mans d’elles, adquirien gràcia i virtut bruixesca i l’altra gent els emprava per a defensar-se’n, puix que amb un sol copet tenia la virtut de matar-les.

En el calendari de l’infern, compost i ordenat pel dimoni, avui s’escau la festa principal, equivalent al nostre Nadal, i d’ací que avui resulti més extraordinari que els altres dies de l’any tot el que es refereix als mals esperits, a les bruixes i al dimoni.
A la Vall de Vianya creuen que aquesta nit és quan les bruixes tenen més poder i més força, i consideren perillós d’anar massa pels afores i en despoblat, per por de topar-les i d’ésser víctima de la seva fúria.

Pel turó de les Roquetes, als afores de Sant Andreu de Palomar, aquesta nit hom veu voltar tot de llumenetes. Són les bruixes que fugen de la vila, per l’efecte del fum de les fogueres que s’encenen; duen llumenetes a les mans, amb l’intent de veure si poden encendre la muntanya, però no ho assoleixen per raó de la virtut que aquesta nit tenen totes les herbes.

Al cim del Pedraforca es reuneixen totes les bruixes del Berguedà, del Cadí, de les Fonts del Llobregat, de la Cerdanya i d’altres paratges propers, i fan un gran ball, al so d’una cançó que diu:

Alfàbrega i valeriana,
menta i ruda
salven tota criatura.

Ruda i valeriana,
menta i alfàbrega,
tot ho cura i tot ho salva.

Menta i alfàbrega,
ruda i valeriana
salven tota persona nada.

Ruda i valeriana,
alfàbrega i sàlvia
tot el món salven.

I el mestre boc, que salta i balla al mig de la rodona, contesta en to de rèplica a cada pasada:

Més val l’orella d’ós,
que ho cura i salva tot.

Per la regió del Montserrat pensen que el dimoni té tres grosses banyes a la testa; la d’enmig és lluminosa com una atxa de vent, i a la seva claror es mou tota la reunió.
Acostar-se a aquestes reunions és molt perillós. Ningú no gosa pas anar-hi. Sols una vegada, un sastre geperut s’hi va atrevir, i per ell se sap el que hi passa. Tot el paratge que les bruixes fan servir per ballar, així que elles el trepitgen s’encatifa tot de ruda, d’alfàbrega, de valeriana i de sàlvia, i elles en fan bona collita per fer llurs remeis, maleficis, encisos i, sobretot, seguicis i encantàries per a fer-se estimar.

A Sentfores diuen que per allí on passen les bruixes, a una hora a la rodona encisen i neulen totes les plantes i a cada passa neix un mataparent o altre bolet verinós. Tots els bolets que hom troba surten per efecte de les danses de les bruixes durant aquesta nit.

Un vell de Sant Martí Sarroca, al Penedès, diuen que es comunicava amb les bruixes. Un any, la nit d’avui, amb les seves filles pujà al cim on hi ha la plaça de les bruixes, encengué una foguera i demanà que sortissin tants dimonis com espurnes. Al moment n’aparegueren una fuminor espantosa i se sentí un gran terratrèmol, i ell i les noies foren llançats a més d’una hora lluny.
Els anys que el dia d’avui s’escau en dissabte les assemblees tenen molta més importància i revesteix caràcter dantesc; en canvi, quan s’esdevé en divendres o en diumenge, molts anys ni se’n fan perquè aquests dies els dimonis i tota la bruixeria gairebé perden tota llur força, segons creença de la gent d’Andorra.

La majoria dels estanys pirinencs del Canigó, del Cadí i de tot el massís muntanyenc i les serralades veïnes, segons la gent de la rodalia, havien estat centre de reunió de bruixes que ballaven en rodona a llur entorn i a còpia de trescar, tot ballant per la vora de la riba de l’aigua, arribaren a deixar marcat com un camí on, de tant passar-hi no creix l’herba.

A Andorra creien que les bruixes es lliuraven desenfrenadament a la dansa. S’aplegaven les de tota aquella part del Pirineu vora de l’estany d’Engolasters i ballaven nues del tot, enmig de gran gatzara. Formaven tres cercles concèntrics, i a cada cadència de la tonada les rodones s’acostaven i les ballaires es donaven un cop ben fort darreres amb darreres. La fadrinalla sobretot, per tal de veure una dansa amb les ballaires tan primes de roba, feia cap al cim d’Engolasters, però aviat eren descoberts per unes vigilants que duien una llarga canya encisada, amb la qual, tot just els tocaven, els deixaven convertits en gatassos negres que s’aferraven com una llagasta al darrere de les ballaires, que gairebé sempre, en acabar la dansa esbojarrada, totes duien un gat agafat a les anques i àdhuc n’hi havia que n’hi duien dos. Menava la dansa el dimoni més ros de tota la dimoniada, el qual sonava un flaviol i un tamborí.
Les bruixes andorranes també s’aplegaven al cim de Font Argent i de Fra Miquel, i els bruixots, al Cadí, i jugaven amb un estol de dimònies amb les quals ballaven el ball rodó a la desesperada. Aquesta nit els era rigorosament privat barrejar-se bruixots i bruixes; ells se les entenien amb les dimònies i elles amb dimonis.

Les bruixes marineres, que eren les que vivien vora la costa i que només es dedicaven a fer malifetes en mar, avui celebraven llurs assemblees enmig de la mar, damunt de la qual es sostenien com si fos en terra ferma. Les presidia el dimoni de la mar, que tampoc no és com els de terra, i, com les bruixes, només intervé en afers mariners. Aquestes bruixes anaven fins al batent d eles ones amb un cistelló al braç i una canya a tall de bastó. Tiraven el cistell a l’aigua i al punt creixia fins a tornar-se una barca de vímet o de canya; posaven el bastó per arbre i el davantal per vela i es feien a la mar. Quan estaven llestes tornaven a terra i desfeien la barca, que es tornava un cistell, i com si no haguessin fet  res se n’anaven a acabar de passar la nit a casa seva. També s’embarcaven amb nanses i garbitanes de pescar, i d’ací que aquesta nit els vells pescadors no deixessin ormeigs d’aquests abandonats a la platja per tal que les bruixes no els fessin servir de barca.

A Manresa creuen que el dimoni només té intimitats amb les casades i sent un gran respecte per les vídues. Després d’haver-les festejades, com a record de les relacions, els marca una figura de serp damunt el ventre.

Per la Plana de Vic, el Congost i el Montseny creuen que els mals esperits de tota aquella rodalia s’apleguen en magna reunió i dansen follament i esperitada. Fan ball rodó i tot d’una, ballant, salten de l’un cim a l’altre, i tota la dansa i els músics amb una alenada de temps ballen al cim de les Agudes, del Matagalls, de l’Home Mort, del Brull, de Monrou o del Turó Gros.
Les bruixes, en llurs assembles, porten una gran ramada de gripaus que els fan de consellers. A les novelles, per iniciar-les, els fan guardar els ramats de gripaus a fi que sentin llurs raons i consells i s’acostumin a llur tracte i converses.

Els pastors lluçanesos deien que avui el dimoni marcava el seu ramat, car, segons creença, feia una marca a les bruixes que equivalia al testimoni d’haver-se donat a ell. Els clavava una mossegada a l’anca esquerra, i mossegava ben fort perquè s’hi coneguessin les dents; i per tal que quan anaven vestides es veiés que eren bruixes els xuclava l’ull esquerre.

A la regió de Montserrat diuen que el dimoni fa dues marques: una banyada a l’ull i l’altra en indret reservat, sovint a les anques; té la forma de dues banyes creuades, d’un gripau, d’un moltó ben banyut o d’una simple rodoneta. Antigament als bruixots que compareixien al tribunal els cercaven la marca diabòlica i els la rentaven amb aigua beneita per tal de convèncer-se que era feta pel dimoni; si no desapareixia creien que, en efecte, era obra seva.

Diuen a Andorra que el dimoni, per distingir les bruixes de l’altra gent, els muda el cor del costat esquerre, com el té tothom, al costat dret, i que q les bruixes que demostren més aptituds en les males arts els posa uns untets que els fan sortir pèl i arriben a tenir el cor ben pelut. La cerimònia de mudar-los el cor de costat té lloc a la reunió d’aquesta nit. Quan mor una dona tinguda per bruixa i hom es vol convèncer de si efectivament ho era, li obren el pit per tal de veure si té el cor a la dreta a l’esquerra.

A Manresa creuen que les bruixes són fàcilment distingibles perquè tenen dues ninetes als ulls, i d’ací que llur mirada sigui feridora i matadora. Hi ha qui creu que només tenen dues ninetes a l’ull esquerre i que al dret se’ls veuen unes banyasses de cérvol.
Segons una tradició, que Nostre Senyor creà els nostres primers pares, la costella que tragué a Adam per fer la nostra mare Eva la deixà damunt d’una pedra. El dimoni que se n’agradà i se la menjà, sense saber per què volia utilitzar-la el Creador. Quan s’adonà que Nostre Senyor la cercava, el dimoni deixà damunt de la pedra una cua de mona, i el bon Déu se’n serví per a fer Eva. I d’ací l’apel·latiu de mona que hom aplica a voltes a les dones en sentit ponderatiu de bellesa. Una vegada a l’any reviu en les bruixes llur essència original, i aquesta nit els surt la cua de simi que totes les dones duen amagada interiorment.

Hom creu de les banyes igual que de la cua, i al ball bruixesc d’aquesta nit les ballarines van totes mudades amb set pams de banyes i altres tants de cua.

                Les bruixes andorranes no poden acudir a llurs assemblees sense haver anat a dormir en havent sopat, per poca estona que sigui. Dormen només amb un ull, mentre amb l’altre veuen tot el que passa a llur vora, i estant amatents a l’hora de llevar-se per no mancar ni fer tard a la reunió, puix que del contrari el dimoni les castiga.
                Mentre van de camí, tot volant, no paren de dir: “Per ací, per allà, cap ací, cap allà”, talment com si guiessin una cavalcadura animal.
                Les bruixes s’unten els sotaixelles amb untets o brou de bruixa que componen amb carn de penjat, infants vius (amb preferència nonats), mill negre i gram del mateix color; tot ben bullit dins una calderassa on caben set bruixes. Per tal d’abrandar la foguera ballen al seu entorn furiosament i desesperada. Aquest brou els dóna la facultat de poder volar, tornar-se de l’espècie animal que desitgen, d’oraclejar i de fer tota mena de maleficis.
                




Dones esmentades als processos del Lluçanès


DONES ESMENTADES ALS PROCESSOS DEL LLUÇANÈS




Entre les dones acusades de practicar la bruixeria destaquen les següents:

JERÒNIMA PONS, àlies "Joana Negra". Nascuda a Can Muntanyola, Lluçà. L'ensinistrà en l'art de la bruixeria la seva mare, que l'havia aprés d'una madrastra i que ja l'exercia l'any 1588. Fou penjada a Sallent. "Joana Negra transmeté els seus coneixements a la seva nora Felipa Esperança Gallifa. 
Casada en segones núpcies amb Joan Pons, bracer de Sallent, on aniran a viure.

FELIPA ESPERANÇA GALLIFA. Nascuda a Folgueroles i casada amb Bernat Gallifa, de Sant Boi de Lluçanès. Vingueren a viure a Sant Feliu Sasserra.

MONTSERRADA FÀBREGAS, àlies "Graciana". Vídua de Gracià Fàbregas.  Quan va ser presatenia uns seixanta anys. Havia nascut a Sant Andreu de Gurb. Va ésser majordoma del rector de Gaià i de Can Sala, de Sant Feliu Sasserra. Quan la van detenir va quedar sota la custòdia de Bartomeu Barnola, sastre de Sant Feliu Sasserra.
La visura es féu a finals de 1618 a casa de Joseph Sala, burgès de la vila, dalt al cap de la casa en un porxo, sota la supervisió de Cosme Soler. Actuaren com a testimonis Andreu Francesc Sala, Pere Oliva i Antoni Roca.     
                                                               
MARQUESA VILA. Vídua de J. Vila, de Sant Feliu Sasserra. Era llevadora.

JOANA VINYES. de Sant Martí d'Albars.

N'ELIAS. Veïna de Joana Negra. Vivia a la parròquia de Lluçà.

NA CANALIAS. Muller d'un ermità  de l'església de Salselles.

NA COLL. Germana de Joana Negra.

"NA ALIASA". Germana de Joana Negra.

NA BRUNETA. Vídua de Sallent.

NA SANTINYANA.  De Sallent.

ÀNGELA VILAFRESER, àlies "Vigatana". Casada amb Joan Vilafreser, pagès de Santa Maria de Lluçà.

FRANCINA VALL, àlies "Barjaula", muller d'Antoni Vall, pagès de Prats. Vivien a Santa Maria de Merlès.

JOANA MARTINA FERRERA, àlies "Vinyas". Visqué un temps al mas Vinyes de Sant Martí d'Albars
.
CATERINA TRENCA. Natural de Santa Maria de Borredà.

VIOLANT MATEU. Àlies "Xica Mateu". Vivia al Pou de Sagàs.

JOANA MATEU. Àlies "Matamoros". Muller de Montserrat Mateu (a) Matamoros, del mas Matamoros de Sant Andreu de Sagàs.

NA CERDANYONS.  D'Alpens.


RAFAELA PUIGCERCÓS I ROMA. Casada en primeres núpcies amb Joan Bartomeu Roma i en amb Janot Puigcercós, del mas Torrents, de Sant Agustí de Lluçanès. Tenia , quan va ser presa, al voltant de seixanta anys i era una dona "alta i gallarda" segones  En el moment de la detenció vivia al mas Torrents, de Sant Agustí de Lluçanès.

dijous, 5 de febrer del 2015

UN CONTE DE BRUIXES

VIATGE AL POBLE DE LA BRUIXERIA

«Viatge al poble de la bruixeria» forma part del recull de contes Viatges i flors, que Mercè Rodoreda va escriure el 1980. El text semblala descripció d'un somni inquietant.







«Li recomano que vagi al poble d'allà baix, el veu? L'arbreda el tapa però està darrere mateix de l'arbreda, no el veu mig esborrat darrere dels fullatges?», em va dir una dona sense edat, tota de negre, amb faldilles amples, arrugades a la cintura, i amb la cara rodona emmarcada per un mocador molt ben lligat a sota del mentó. «Se'n quedarà enamorat.» I va fer una mitja rialleta.

Queia el dia quan vaig arribar al poble, un poble si fa no fa com tots: amb cases baixes, d'un pis, màxim de dos, amb carrers els uns més estrets que els altres o a l'inrevés, amb una plaça amb arcades, amb un estanc, amb una taverna, amb tota mena de botigues i amb una funerària. El vaig voltar, el vaig travessar i vaig pensar que aquella dona hi devia tenir un record de joventut que li feia veure el poble absolutament sòpit d'una manera molt idealitzada. Vaig sortir del poble a pas mesurat pensant una mica en la seva gent. També eren com tota la gent però més que l'altra gent tenien en els ulls un reflex lleugerament inquietant. Oh, no gaire. Només una mica. Com si tot d'una fugissin d'allà on eren i emprenguessin el seu viatge per dintre, bastant endintre i enllà de l'espai. Em vaig asseure a la meitat d'un pujol a tocar una font. Com que l'hora era dolça i jo estava bastant cansat vaig pensar que m'agradaria veure sortir la lluna a la vora d'aquella font que cantava baixet la seva cançó d'aigua escapada de presons profundes.
S'acostava la nit. El poble es va il·luminar. Però la nit que venia semblava carregada d'històries d'arbres nascuts en un punt determinat per un voler molt segur i d'herba escampada per una mà molt sàvia en els llocs on podia estar més ben estesa. I el poble que ja no tenia cap llum encès, s'havien apagat tots alhora i la claror que baixava del cel no era la claror de sempre, sinó que tenia estries blavisses i, tot d'una, vaig veure damunt una ratlla de color de llamp, ampla com un camí estret, la primera persona nua de pèl a pèl estirada i flotant damunt aquella ratlla il·luminada però exactament com si estigués ajaguda en el seu llit i que, sense llençols, feia el gest d'acotxar-se amb el seu llençol. Una altra persona es va fer visible enmig de la fosca fins a trobar la llum, i una altra, i una altra, i més i més. Els uns estaven estaven bocaterrosa amb els braços estirats sota del cap, d'altres amb les cames arronsades, d'altres cargolats, d'altres panxa enlaire braços i cames en creu... i moltes criatures de bolquers nascudes en aquell poble, penjades a mig aire i movent els llavis com si xuclessin sense parar. Una nena asseguda en el buit, fregant-se els ulls abans d'estirar-se damunt de la llum, es va tapar les cames amb un llençol que no existia... i tot allò era tan natural, tan extraordinàriament quotidià, tan veritat, que fins que no vaig haver passejat els ulls per tota l'estesa d'adormits, no em vaig adonar que el poble havia desaparegut: no es veia cap casa, ni estanc ni taverna, ni plaça amb porxos, ni res de res. I tot d'un plegat va sortir un tros de lluna i es va aixecar una mica el vent i tot l'espai entre els adormits i jo es va omplir de fils de flor que passaven volant i, quan van haver passat, sense adonar-me del canvi, com si algú molt poderós m'hagués transportat, em vaig trobar no a la vora de la font cantadora sinó a la vora d'un llac de color de plom amb el tros de lluna dintre, enigmàtic, que de perfil em mirava de reüll i somreia de biaix com aquella dona vestida de negre que m'havia dit que el poble, no el veu darrere d'aquells fullatges?, era el poble més bonic del món.

Mercè Rodoreda, Viatges i flors.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

DEPOSICIÓ DE JOANA MARTINA FERRERA "LA VINYES"


DEPOSICIÓ DE JOANA MARTINA FERRERA "LA  VINYES"
 Procés contra la bruixeria.

Joana Martina Ferrera àlies "La Vinyes" va nàixer a Sant Martí del Bas. Es va casar amb Pere Vinyes, amb qui visqué al mas Vinyes, de Sant Martí d'Albars. Quan la processaren , ja era viuda de Gabriel Martí Ferrer, pagès de Perafita
En el procés de Bruixeria del Lluçanès fou citada per "Joana Negra".



En el fogatge de 1553 es documenten 6 focs a la parròquia de Sant Martí d'Albars:
-Lo capelà
-Mn. Vilatammar
-Lo mas del Prat
-En Fumanya
-Salmató
-Lo mas Torrent Cavaller
-Lo mas Vinyes









dimecres, 15 d’octubre del 2014

XV Fira de les Bruixes. Sant Feliu Sasserra





Totes les cultures  han cregut  en una realitat sobrenatural que  intervé en els seus afers. Uns poders  d’ordre benèfic o malèfic que  han tingut incidència en la vida quotidiana de la humanitat.
Al començament del segle XVII, en un context de crisi demogràfica, social, econòmica i religiosa, es van realitzar una sèrie de processos de bruixeria a Catalunya i Europa. Al Lluçanès va ser la justícia ordinària la que incoà els procesos i va fer cumplir les sentències, per això les bruixes foren penjades i no cremades. Cosme Soler, àlies Tarragó, descobridor de bruixes, l’any 1618 actuà a Sant Feliu Sasserra...
 Entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d’arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes.

Avui recordem aquelles dones, acusades i perseguides per la justícia, i fem una recreació teatral lliure d’uns fets que van esdevenir fa gairebé quatre-cents anys.







XV FIRA DE LES BRUIXES.


Per un dia Sant Feliu Sasserra torna al segle XVII. Si  passegeu pel poble, a partir de les 11h, hi trobareu diferents personatges vinguts d’un passat en què s’acusava dones de bruixeria i les penjaven al Serrat de les Forques.


Accions teatrals durant la fira:

MATÍ

11:30h ESPELLOFADORES (Plaça de Baix)
Què està passant al poble? En les últimes setmanes han mort dos nens            en estranyes circumstàncies. Les dones en parlen, tenen por, sospites    i certeses.

12:00h LA TAVERNA I LA REVOLTA (Plaça de Mn. Cinto Verdaguer. Portalada romànica)
A la taverna es gesta una revolta. Ja n’hi ha prou de misèria, d’abusos i de tants impostos. Tots estan junts en això, tots tenen clar contra qui s’ha de lluitar. Tots?

12:15h SARAUS DE LES PETITES BRUIXES (Plaça de l’Església)
Els aprenents de bruixes i bruixots, en tres grups, fan els seus particulars Samaniats.

12:30h SAMANIAT (Plaça de l’Església)
Honors, balls i èxtasi de les bruixes en honor del mascle cabró.

13:00h COMEDIANTS (Plaça de l’Església)
El poble viu en la misèria; la fam i els abusos són el pa nostre de cada dia. Queixar-se és perillós però els joves del poble potser han trobat una manera de fer-ho sense perill.

TARDA

16:00h ESPELLOFADORES (Plaça de Baix)
Què està passant al poble? En les últimes setmanes han mort dos nens en estranyes circumstàncies. Les dones en parlen, tenen por, sospites i certeses.

16:30h LA TAVERNA I LA REVOLTA (Plaça de Mn. Cinto Verdaguer. Portalada romànica)
A la taverna es gesta una revolta. Ja n’hi ha prou de misèria, d’abusos i de tants impostos. Tots estan junts en això, tots tenen clar contra qui s’ha de lluitar. Tots?

16:45h SARAUS DE LES PETITES BRUIXES (Plaça de l’Església)
Els aprenents de bruixes i bruixots, en tres grups, fan els seus particulars Samaniats.


17:15h L’ALCALDE, EL MOSSÈN, L’AMO DE LES TERRES I ... LA BRUIXA (Plaça de l’Església)
Els poders del poble potser no són el que ens volen fer creure. Què        tramen? Qui són en realitat? I per què han quedat amb una bruixa?

17:30h LA TAVERNA ES REFREDA (Plaça de Mn. Cinto Verdaguer. Portalada romànica)
L’amo de les terres té una conversa amb el cap de la revolta, aconseguirà fer-lo canviar de bàndol? Seran prou ferms els ideals del jove? I els altres, què hi tenen a dir?

18:00h ARRIBA EL TARRAGÓ (Plaça de l’Església)
Els poders del poble han fet venir al Tarragó per acusar la bruixa de tots els mals i continuar amb el  seu pla. Ara només cal atemorir el poble perquè pagui i calli. Es sortiran amb la seva? Ningú no dirà res?


18:30h SAMANIAT (Plaça de l’Església)
Honors, balls i èxtasi de les bruixes en honor del mascle cabró.

19:00h JUDICI, ESCARNI I FORCA (Inici a la plaça de l’Església)
Qui mana en aquest judici? Es fa justícia o es manipula la veritat? Escoltarem els testimonis abans de torturar les bruixes i, si el Tarragó ho certifica, el jutge les enviarà a la forca.
Processó darrere el carro fins al Serrat de les Forques.
______________________________________________________


2a TROBADA D’INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA
Parc dels Castanyers. De 10 a 14 hores.
Es posaran a la venda ampolles amb la placa de cava Artium dedicada a la Fira de les Bruixes.


PUNT D’INFORMACIÓ DE LA FIRA DE LES BRUIXES i exposició de productes oficials de la fira. Plaça Major,1 (Davant de l’Ajuntament).


EXPOSICIÓ D’HERBES REMEIERES. Plaça de Baix.

Herbes, remeis, ungüents i castanyes de la sort.




diumenge, 13 de juliol del 2014

HISTÒRIA MARAVELLOSA DEL SÀBAT DE LES BRUXES Y BRUXOTS. 1645




Obra del segle XVII, època de la gran cacera de Bruixes a Europa. El protagonista d’aquesta història, natural de la Gascunya, participà en la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), guerra que continuà entre França i Espanya fins al 1659. Els francesos van intervenir a favor dels protestants i van ocupar la localitat catalana de Salses l’any 1639. El comte-duc d’Olivares va manar que es prescindís de les Constitucions catalanes. Les institucions catalanes van equipar i mantenir una tropa d’un 12.000 homes. Es va aconseguir reconquerir Salses i la resta del Rosselló a principis de 1640.
L’any 1643 les tropes del rei de Castella que també lluitaven contra els catalans a la Guerra dels Segadors  foren derrotades a Rocroi i Cartagena. Quan acabà la guerra, pel Tractat del Pirineus (1659) una part de Catalunya, la Catalunya del Nord va ser incorporada al Regne de França.




Iesús, Maria, Ioseph

Desitg tinch de representar-vos un volumen de la obscuridat de les ànimes perdudes, entretant veureu la història de les moneries que los Bruxots fan dins llur Sàbat, ab los Diables, y de hont prové lo principi y origen de devinador anomenat lo senyor Barbasta y en Gascunya és anomenat Tamboriner.
Ell fa instància de les Bruxes y Bruxots per tota França, és de edat de prop de quaranta anys, home de gentil presèntia, natural de la vila de Sant Gaudens, en Gascunya, lo qual ha seguides moltes terres estranyes, y essent arribat en França se casà en dit Sant Gaudens, sens saber que sa muller fos Bruxa, y després de casat assentà plaça en la Cavalleria del senyor de Espenan, lo qual avent en totes les ocasions que se eren presentades principalment en la plana de Rosselló des del començament fins a la entrega o reddició de Perpinyà y després a Rocroy y Thionuila, la campanya acabada se donaren los quartels de yvern y llavors demanà llicència al  senyor de Espenan per anar en Gascunya ha veurer sa muller y infants. La llicència li fonc donada y llavors se n’hanà a grans jornades de manera que ell arribà un vespre molt tart a casa sua, picà a la porta y sa muller li vingué a obrir, lo qual se aparellave per hanar al Sàbat, ella lo abraçà mostrant gran alegria de la sua vinguda, després de algunes paraules ell demanà a sopar dient no haver res menjat des del matí ençà. Sa muller respongué que no tenia cosa per a donar-li ha sopar però que ella se n’anave a casa sa comara per a trobar alguna cosa, la qual se aparellave també per anar al Sàbat. Ella lo vingué ha veurer y després de haver-lo entretingut de compliments, se escusà de no tenir què donar-li a menjar. Però que si volie anar ab ella y sa muller que estaven convidades en un lloc ahont se feya una despesa molt regalada que may no se hera vist un tan gran delit y contentament com ells y rebrian.  Aquest home encantat de les paraules de sa comare acceptà la condició, prometé de anar ab elles y en lo punt elles se untaren de alguna cosa que pareixia greix un poc més amunt del llumbrígol y a ell feren lo mateix. Aquí mateix tots tres foren portats per la chimeneya amunt y de allí al Sàbat, ahont pareixia a n’aquest home estar en una bona companyia y per il·lusió diabòlica pensave estar en una posada de gran reputació y li pareixia beure dels més deliciós vi que se puga trobar y menjar  viandes de les més delicades. Després lo Dimoni feya passar devant ell tots los Bruxots y Bruxas per a fer-li lo homenatge y quant li vingué la sua tanda de passar com els altres per a fer sumissió an aquella vil bèstia, ell li digué : tu no eres pas  encara dels nostres, jo te tinch de mercar y tu as de firmar al catalogo dels altres que tu me cregas, que renuncies al Fill de Maria, a ella y al teu Baptisme y a totes pregàries, oracions y sufragis que un que jamay se porien fer per tu y me regonegues per un sol senyor y vet aquí lo llibre en lo qual has de firmar. Llavors aquest home pren lo llibre per manament de aquell y essent inspirat per son Àngel Custodi en lloch de escriurer son nom escrigué Iesús Maria. En lo punt que agué escrit exos dos mots, lo Diable y tots los Nigromantichs Bruxas y Bruxots desaparegueren y se trobà tot sol ab lo llibre en la mà y en lloch de un sumptuós Palau ahont pensave estar se trobà en mitg de una plana, en mitg de molt fanch ymmudícies ahont estigué casi tot lo dia sens saber quin camí avie de pendrer alçant sempre los ulls al cel enviant ses oracions a la sagrada Verge Maria, Mare de Déu per a que li alcançàs perdó de la falta que havie comesa contra son fill. Com agué acabades sas pregàries llavors va veurer un Calderer allunyat de cerca de quatre-cents passos y corregué a ell y demanà en quina terra estave. Lo Calder li diu que no l’entén si no parla Italià, l’altre li perla Italià y llavors lo Calderer li digué que estave a quaranta milles més amunt de Roma, que són vint llegues de França. Ell li mostrà lo camí per anar-hi; ahont essent arribat se postrà als peus de sa Santedat y havent rebuda la benedictió y absolució del Sant Pare, com també comissió absoluta injungint a tots Bisbes y Arquebisbes de França deprestar-li auxili y favor per a sercar y perseguir tots los Nigromantichs, Bruxots y Bruxas per a entregar-los en mans de la justícia per a ser castigats segons llurs mèrits. Després de haver hagut tant de satisfacció de sa Santedat resolgué tornar-se’n en França y essent arribat anà ha veurer lo Rey y la Reyna Regenta hi·ls mostrà sa comissió firmada de nostre Santíssim Pare lo Papa y mostrà lo llibre escrit per lo Diable dels noms de tots los Magos, Bruxots y Bruxas de tot lo Regne de França. La Reyna li permet de executar sa comissió y també li ha donades guardas del cos per a servir-li de escolta  per tota França, ab poder absolut de capturar tots aquells y aquelles que seran tacats de sortilegi o màgia y entregar-los a la justícia per a ser castigats segons la enormitat de llurs crims. Lo començament és estat per sa muller y per sa comare. Sens que jo us anomene per lo present las vilas y llochs ahont més de tres mil són estats sentenciats a mort. Ell espera ab lo favor de Déu no exemptar persona dels que·s trobaran escrits al llibre del Diable, puix han renunciat Iesu Christ per a ser damnats per a sempre.
                                                      
                                                        LAUS DEO