Rafaela Puigcercós i Roma

RAFAELA PUIGCERCÓS I ROMA

Rafaela Puigcercós i Roma. És descrita com una dona “alta i gallarda”. Va estar casada amb Joan Bartomeu Roma de la heretat La Roma, terme i baronia de La Guàrdia, parròquia de Sant Esteve de Roma. En segones núpcies es casà amb Janot Puigcercós, viander de La Llena d’Alpens. En ésser presa, vivia al mas Torrents, de Sant Agustí de Lluçanès.

Dimarts 15 de setembre de 1620, a Sant Feliu Sasserra fou executada la tortura de Rafela Puigcercós, àlies Roma, en una porxada o cobert que s’usava per guardar palla, propietat del Molt Honorable Joan Mas, lloctinent de la vegueria del Lluçanès.

                                                      “Les bruixes segrestades”  Lluís Orriols i Monset

Diccionari Biogràfic de Dones

Biografia de Rafela Puigcercós Roma

Biografia

Va ser una de les moltes dones acusades de bruixeria al primer quart del segle XVII, concretament entre 1618-1622, moment de màxima efervescència de la persecució. La delicada situació econòmica i social per la qual passava Catalunya necessitava un boc expiatori que expliqués la pertinaç sequera, els aiguats descontrolats, les desastrosses collites o les malaties encomanadisses. El col·lectiu sobre el qual va recaure la culpabilitat era el de les dones grans, generalment vídues, amb algun defecte físic i fetilleres.

Rafaela Puigcercós fou una dona hàbil i capacitada per fer beuratges i guarir malalties amb remeis casolans i, com moltes altres fetilleres i remeieres, va patir l’acció del tribunals civils encarregats de portar a terme la cacera de bruixes i els judicis. Tenia uns 60 anys quan va ser detinguda a Sant Agustí del Lluçanès i processada, sota l’acusació de bruixa, al mateix temps que Joana Pons (Joana la Negra), Àngela Vilafreser (La Vigatana) i Joana Mateus. Els càrrecs que se'ls imputaven en aquest casos eren sempre els mateixos: matar infants, produir golls, fer malbé les collites, provocar pedregades, matar el bestiar, tenir relacions amb el dimoni... Va ser torturada a Sant Feliu de Sasserra, en una propietat del lloctinent de la vegueria del Lluçanès, Joan Mas. Se l'acusà de participar en una de les assemblees diabòliques que es van fer a la Roca de la Pinya; fou condemnada a la forca i penjada al setembre de 1620 al Serrat de les Forques.

Bibliografia

Julio, Teresa. "Fetilleres i bruixes". En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX . Vic: Eumo.

Orriols Monset, Lluís (1994). Les bruixes segrestades. Barcelona: Rafael Dalmau.

Pladevall, Antoni (1974). Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII. Barcelona: Els comtes de la Vall de Marlès.

Naixement

c. 1540

Defunció

1620, Sant Feliu Sasserra, Bages

Condició

Vídua

Biterna

Segons la creença medieval Biterna és la cova o un altre lloc on es reunien les bruixes per renegar de Déu i adorar el dimoni. Aquest normalment compareixia en forma de boc, el Boc de Biterna.

 Probablement es tracta de la reminiscència d’un culte pagà anterior al cristianisme. És esmentat a l' Espill de Jaume Roig i al Llibre d’ordinacions de la vall d’Àneu (s XV):

Espill és una novel·la en vers, del metge valencià Jaume Roig, escrita al voltant de l'any 1460, el mateix any en què Joanot Martorell començà a escriure la seva novel·la Tirant lo Blanch. L'Espill també és coneguda amb el títols Llibre de consells i Llibre de les dones.

                                                                       Ab cert greix fus,

                                    com diu la gent,     se fan ungüent

                                    e bruixes tornen;   en la nit borden,

                                    moltes s’apleguen,  de Déu reneguen,

                                    un boc adoren,       totes honoren

                                    la llur caverna        qui es diu Biterna,

                                    mengen e beven;   aprés se lleven,

                                    per l’aire volen,      entren on volen

    sens obrir portes.  Moltes n’han mortes,

   en foc cremades,   sentenciades

   ab bons processos  per tal excessos,

   en Catalunya.

                                                                      

Diccionari Català-Valencià-Balear

Definició de Biterna al diccionari Alcover-Moll I

Definició de Biterna II

Definició de Biterna III

Diccionari Català-Valencià- Balear II

Manuscrit de L'Spill I

Manuscrit de l'Spill II

Espill. Diputació de València. Institució Alfons el Magnànim. 1981

 

Espill. Diputació de València. Institució Alfons el Magnànim. 1981

L’any 1424 el comte Arnau Roger del Pallars va promulgar a les Valls d’Àneu les primeres lleis de persecució de la bruixeria. Cels Gomis, en l'obra "La bruixa catalana" en fa referència:

           Document de l'any 1424 relatiu a la bruixeria a la vall d'Àneu (Pallars Sobirà)

A XXVI dies de Jun an del Senyor mil CCCC vint e quatre, per lo molt egregi senyor n'Arnau Roger per la gràcia de Déu Comte de Payllars, e per los Prohomes de la vayll dàneu daval nomenats, entervinent lo honorable miser Anthoni de Balcebre, Doctor en Leys y Jutge Ordinari del Comptat de Payllars, foren ordonats los capítols davall scrits per la forma següent:
E com lo vayll Dàneu sia dotada de tant alt privilegi: que axí lo spiritual com lo temporal se regisca ab costums scrites e no scrites: foragitant tot dret civil o canònich sinó en defalliment de costums: e haya libertat o franch arbitre de fer e ordonar ensemps ab lo senyor Compte custums novelament les quals són hagudes per ley en la dita vayll: e les que ja són scrites e no scrites corregir, interpretar, avistar e de tot revocar. E com en la dita vayll se hagin comesos crims molt innormes de envés Déu e la dita vayll; ço és, que vande nit ab les bruxes al boch de Biterna; e aquell prenen per senyor fahentli homenatge; renegant lo nom de Déu avans de nit; levant los infants petits dels costats de lurs mares: i aquels maten, donen gatirnons o buxols; donen metzines en diverses maneres; segons de tots aquests crims se apar per procesos confessions pròpies dels dellats; per què volens provehir a la tant gran innormitat dels dits crims; lo molt egregi e magnífic senyor n'Arnau Roger, per la gràcia de Déu Compte de Payllars, féu convocar y ajustar vista general en lo Castel de València de la Vayll: e en la dita vista fonch comès Arnalot de Miranda; Arnau de Sentolària; Guillem de Borén, Arnalot de Miranda; Arnau de Sentolària; Guillem de Borén, Arnalot Moga, Cort de la dita vayll; Arnalot de Mambilia d'Àrreu; Guillem Moga; Ramon Tortura, de València; Bernat de Guillamó, de Scalarre; i Ramon Jutglar, de Son; i a Pere de Perves, de Sorpe, per la dita vista general; que ab lo dit Senyor praticassen dels dits crims; en ordonar i fer capítol o capítols dels dits crims; e si menester serà; d'altres fer, corregir, interpretar los que ja són: si algú ni haurà que haja menester habilitarlo; perquè los dessús nomenats, hagut conceyll i deliberació ab lo dit senyor Compte, ordonaren i fan custums o capítols en la forma següent.
Primerament stablim i ordonam: si d'aquí avant serà atrobat que hom o fembra de la dita vayll vaja ab les bruxes de nit al boch de Biterna; e aquel farà homenatge prenentlo per Senyor; renegant lo nom de Déu i no res menys: que pomarà o matarà infants petits de nit o de dia; e darà gatirnons o bruxols; e axí mateyx darà metzines; que tal hom o fembra qui semblants delictes cometrà perda lo cors e tots sos béns, axí setis com mobles, sien confiscats al Senyor; lo cors sie executat en aquesta manera: que com la sentència serà donada per la dita Cort; que perda cors e béns: que lo delat sie mes en una sàrria bé ligat; en aprés la dita sàrria sie ligada a la coha d'una bèstia e sia stiraçat fins al loch hont se farà la justícia: e aquí sia mes al foch e del seu cors feta polvera.

                              E açò plau als Prohomes.

Item més, stablim e ordonam: que si era cars que lo delat no confessàs, sinó de anar al boch de Biterna per fer lo dit homenatge e renegar lo nom de Déu e pren per Senyor lo dit boch; que aytal cometent semblant cars perde cors e béns segons en lo capítol primer se conten.

                              E açò plau als Prohomes.


Item més stablim e ordonam: que si lo delat confessa que solament donava gatirnons e no comet dels altres cris contenguts en lo primer capítol, que tal delat perda tots los béns, axí setis com mobles, e del cors sia feyta justícia corporal a arbitre del Senyor e de la Cort en forma que·n muyra.

                             E açò plau als Prohomes.

Item més, stablim e ordonam: que si lo dit delat confessa que solament donava metzines e no confessava dels altres delictes e no se provara, que tal hom o fembra que dava metzines perda lo cors; ço és, que sia cremat e tots sos béns al Senyor confiscats; e si cars és que aquell a qui seran dades les metzines no morra per les dites metzines, que aquel o aquels qui dades les haurà perda lo cors i tots sos béns axí com si fos mort, com no sta per ell de matar e sia major delicte d'acceptar de matar ab verí que no ab ferre o coltell.

                              E açò plau als Prohomes.

Item més, stablim e ordonam: que si algun hom o fembra metrà metzines dejós lo limidar o clavadura de porta d'algun o ferà altre malifici per dapnificar aquel que stava casa hont seran meses les metzines, que lo qui metrà les dites metzines del seu cors sia feyta justícia corporal en forma que·n muyra a arbitre de la Cort e tots sos béns al Senyor confiscats.

                              E açò plau als Prohomes.

Item més, stablim e ordonam: que si negun hom o fembra farà neguns ligament a hom o fembra per enpedir o perturvar matrimoni en tal guissa que·l marit no posche haver còpula carnal ab sa muyller, que aquel o aquels que tal ligament o malifici farà corregue la vila e perda la meytat de la lengua sense tota mercè.

                              E açò plau als Prohomes.

BRUIXES A L'ESPILL

400 ANIVERSARI DELS PROCESSOS DE LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS. SANT FELIU SASSERRA 1618-2018.

L'ESPILL. JAUME ROIG
LITERATURA I BRUIXES

JAUME ROIG (1402?-1478)

El seu pare,metge, emigrat a la ciutat de València, com havien fet la familia Eiximenis, la d’Ausiàs March i la de Sant Vicent Ferrer i d’altres que des del segle XIII baixaven a poblar el Regne de València.
Jaume Roig, durant la pesta de l’any 1459 fugí a la vila de Callosa d’En Sarrià i en aquest lloc va escriure la seva novel•la.

A l’Espill apareixen diversos passatges relacionats amb les bruixes o la bruixera:

                                   Ab cert greix fus,
com diu la gent,         se fan ungüent
e bruixes tornen;       en la nit bornen
Moltes s’apleguen,    de Déu reneguen´
un boc adoren,          totes honoren
la llur caverna            qui es diu Biterna,
mengen e beven;      aprés se lleven,
per l’aire volen,          entren on volen
sens obrir portes.       Moltes n’han mortes,
en foc cremades,       sentenciades
ab bons procesos      per tals excessos,
en Catalunya.            Tal fet si es llunya
de veritat,                   ja és declarat
en lo Decret;               allà et remet
Fet és mirable;           lo gran diable
qui les guanyà            hi té la mà
Ell les engana             e les profana
fins que són preses,  en carçre meses
a mal llur grat;            la llibertat
com l’han perduda,    pus no els ajuda mig dia
ni els val us l’art;        d’elles ja fart,
quan són al foc          ell se’n trau joc
e se’n fa trufa,            al foc les bufa;
mes lesdamnades     són inclinades
naturalment,              més follament,
ser fetilleres               e sortilleres,
conjuradores,            invocadores
e adivines.                 Moltes mesquines,
ab geumencia,           nigromancia,
són fitonesses.          Les diablesses,
totes malignes,          cert són indignes,
per los esguards      de males arts
e fals compàs           et alias,
hom s’hi acosté;       mas deu ser hoste
de sols mig dia         e tirant via,
poc aturant               e menys curant
de llur acost,            qui passa tost
e tant l’hom cansa.

LITERATURA I BRUIXES

400 ANIVERSARI DELS PROCESSOS DE LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS.

SANT FELIU SASSERRA 1618-2018.

-Bon dia.

Van contestar:

-Bon dia- i es van fixar en el bolet a les seves mans.

La Roser els va explicar que ella havia nascut allà a prop, i que coneixia molt bé el bosc, i que la seva mare li havia ensenyat els bolets, quins es podien collir i quins no i quins es podien menjar i quins no.

-Vosaltres heu de menjar-vos només els bolets que els vostres pares diguin -va advertir-los, ficant-se un tros de bolet a la boca-. ¿On són els vostres pares? -va preguntar.

Una de les nenes va assenyalar en direcció a uns arbres.

-Molt bé, no us perdeu. Bon dia, macos -va dir la Roser i se'n va anar, amb el bolet de tinta de mà i el gat darrere.

Quan ja no se li veia, el nen, que es deia Quim, va fer:

-Era una bruixa.

La seva germana mitjana, que es deia Ada, va dir:

-Les bruixes no existeixen.

La germana gran, que es deia Nàdia va dir:

-Sí que existeixen.

S'havien penjat, en aquelles contrades, més de trenta dones. No cremat, penjat. Dones medecineres que pecaven perquè sabien guarir amb herbes i plantes i ungüents i oracions i sortilegis. Perquè sabien fer avortar i fer néixer criatures, i perquè creien en auguris i en la sort, i en plantes collides en tal o tal dia, i en la pròpia fe tant com en la de Crist.

Primer se les acusava de bruixeria; de fer emmalaltir animals, de fer que les truges es mengessin els godalls, de transformar-se en marrans i agitar les ovelles, d'arrencar el cap el cap del bestiar, d'escanyar criatures i menjar nadons, de bolcar carros i rebentar sacs, de tenir tractes amb el dimoni i d'enllitar-s'hi, de parir gallines blanques, de fer pedregar, de dir maleficis i d'endevinar, de cometre crims contra Déu i de provocar terratrèmols, de fer sortir el riu de mare i de matar bous per Festa Major.

Els veïns i els familiars explicaven que la Margalida Vila havia demanat cendra a una veïna per comprovar si era bruixa. Deien que la Falgueres vella i una minyona havien parlat de coses de bruixes, i que la Falgueres li havia explicat que s'havia reunit amb el dimoni darrere una mola i hi havia tingut part. Contaven que després de les pedregades de la vigília de Sant Francesc, havien trobat entre els estralls una pedra caiguda del cel amb un cabell llarg com dos pams, cosa que demostrava que el temporal havia estat cosa de bruixes. O declaraven que havien enviat una filla a comprar a ca l'Elisabet Raspall i quan havia tornat tenia mal de coll i mal de cap.

A vegades, apareixien homes que sabien reconèixer bruixes. I es passejaven pels pobles, i si les dones no anaven massa abrigades i les podien veure bé, identificaven les que eren bruixes. I si només en trobaven una o dues, no era problema, perquè començaves amb dues i a partir d'aquestes podies anar descobrint les altres. I si els pobles eren petits i no tenien presons les tancaven en cases particulars, i les despullaven i els buscaven les marques de bruixeria. I si les marques no hi eren, les feien sortir fregant les esquenes amb un tovalló nou, i després amb un drap de llana amb cendra a dintre. I a aquests homes se'ls pagava quatre rals, o més, i la seva fama s'escampava pels verals.

I aleshores es feien els interrogatoris. No per demostrar la innocència de les dones, sinó per trobar més bruixes. I després venien les tortures, perquè acabessin de dir on s'amagaven les altres i les perversitats que havien fet a alguns nens.

Durant les tortures es despullava les condemnades i se les ajeia damunt d'un banc, en posició bocaterrosa, amb els braços girats sobre les espatlles, subjectes a uns bastons que un torn estirava i retorçava. O bé se les penjava d'una corriola pels braços, que tenien lligats a l'esquena, hores i dies, i se'ls posava pesos als peus, cada vegada més pesants, perquè el dolor fos fort i els cossos vells i cargolats de les bruixes grans no poguessin suportar-ho.

Així l'hi havia explicat la mare de la Roser a la Roser, i l'àvia de la Roser a la mare de la Roser.

Les històries de bruixes que a la Roser li agradaven més eren les de la bruixa Marxanta del forat del cul del gos i de la bruixa Badia, de Sant Feliu Sasserra. La marxanta feia els seus conjurs amb tisores i oli, i tenia un gos lleig i bord. Quan la gent dels pobles la insultaven, la Marxanta els cridava: "Jo sóc del forat del cul del gos!" i reia.

La bruixa Badia s'havia mort velleta al llit. I aquest era el motiu principal pel qual a la Roser li agradava la seva història. Quan s'havia posat malalta i els seus familiars havien vist que li quedava poc, l'havien abandonat. Era dit que, quan una bruixa es moria, els seus poders passaven al familiar més proper si aquest era al llit de mort, començant per les noies. Però si ningú agafava els poders, aquests es morien amb la bruixa. La seva mort, doncs, va ser assistida per uns veïns que van avisar un capellà. Quan l'home va arribar a la casa, es va disposar a fer la cerimònia de la unció amb els sants olis. Per ungir-li els peus, havia de treure-li les mitges, però la Badia no es va deixar tocar i només repetia:

-¿Qui el vol?!

El capellà va alertar els veïns que si algú deia "Jo el vull" es convertiria en bruixa. I el mossèn contestava:

-Torneu-lo a qui us el va donar!

I després d'unes hores, la dona va dir:

-Qui el vulgui és a la xemeneia -i es va morir.

La bruixa Badia tenia un gat fosc, gros i lluent, que l'esperava a la porta i la seguia arreu, i si la perdia una estona, sempre la retrobava. Deien que quan la dona feia malifetes, perquè la gent no la descobrís, les feia a través del gat. Un dia un veí va llançar una galleda d'aigua freda al gatot perquè marxés i no tornés més, i el gat no es va ni mullar. El gat era el dimoni, deien els veïns, i si la nit que la bruixa Badia es va morir algú hagués dit "Jo el vull", el gat s'hauria quedat sempre més al costat d'aquell algú i l'hauria seguit a tot arreu.

                                                                             Irene Solà, Els dics

Agustí Rius i Borrell

400 ANIVERSARI DELS PROCESSOS DE LES BRUIXES DEL LLUÇANÈS. SANT FELIU SASSERRA 1618-2018.

AGUSTÍ RIUS I BORRELL  1837-1912

El mestre Rius

...Les doctrines de Llull, Vives, Balmes i Rexach són quatre robustes columnes sobre les quals pot sentar-se sòlidament la nostra Pedagogia; ells molt abans que Rousseau, Kant i Pestalozzi havien ja disposat en llurs profundes obres les llavors de la més nova pedagogia.

Nascut a Sabadell, va cursar a l'Escola Normal de Barcelona estudis de mestre elemental i superior. La docència i els estudis i escrits de pedagogia constituïren la part més important de la seva vida. L'any 1885 va trobar casualment en una masia de Castellar del Vallès la primera edició de l'obra de Baldiri Reixac Instruccions per la ensenyança de minyons  (1748),de la qual en va fer l'estudi pedagògic, i que publicà un any més tard. 

Agustí Rius va escriure prop d'una vintena d'obres pedagògiques -deu per a infants, vuit per a professors-, dues monografies sabadellenques i un estudi de la llengua catalans, a part de nombrosos articles en revistes pedagògiques i diaris de l'època. Cal destacar les obres Tractat d'educació escolar, Cartes a un nou mestre, Pedagogia o tractat d'educació escolar i Primer libro de lectura (1910), del qual se'n van vendre 150.000 exemplars. També publicà Guia històrica, estadística i geogràfica de Sabadell (en col·laboració amb el cronista Josep Sardà). El 1902, després d'ensenyar durant 45 anys obligatòriament en castellà nens de parla catalana, va reivindicar, amb diversos articles a La Veu de Catalunya, que l'ensenyament es fes en català. Poc abans de morir va deixar escrita una  Gramàtica catalana, que constitueix un valuós document històric inèdit, en el qual compara la llengua catalana i la castellana. Després de la seva mort, el 1928, la Biblioteca Sabadellenca li va editar la monografia Sabadell.

,

El dia 7 de juliol de 1912, la Societat Barcelonina d'Amics de la Instrucció va reunir importants personalitats de la cultura i de l'ensenyament per rendir homenatge pòstum a un "cèlebre mestre català: Agustí Rius i Borrell".

Cal destacar la relació de Josep Vila, mestre de Sant Feliu Sasserra, amb Agustí Rius, un dels precursors més ferms de la renovació educativa que va sorgir amb força a Catalunya a l’inici del segle XX. Rius defensa que hi ha una pedagogia de tradició catalana a partir de les figures de Ramon Llull, Lluís Vives, Baldiri Rexach i Jaume Balmes.

Josep Vila segueix aquesta pedagogia catalana, basada en prin­cipis que continuen vàlids en la pedagogia actual: metodologia activa, formació de la personalitat moral, educació física i higiene, ensenyament en català i del català i atenció a les dificultats d’apre­nentatge.

Diu Agustí Rius:”Salvo, pues, el debido acatamiento a lo que está orde­nado, sostengo que es rémora de la pública educación y un absurdo que la ciencia pedagógica condena el pensar o disponer que se eduque a los niños hablándoles o haciéndoles hablar una lengua para ellos desconocida” (El clamor del Magisterio, 1886)

La relació entre Agustí Rius i Josep Vila la tenim documentada des de l’any 1885. Josep Vila li escriu el 12 d’agost i li explica els problemes que hi havia a Sant Feliu amb una mestra. L’any 1861 Rius va escriure una carta al mestre de Sant Feliu, datada el 15 de maig, on parla de l’escola superior que obrirà a Sabadell, l’informa que està imprimint uns cartells i un llibre de lectura i li envia un programa perquè prepari i es presenti a les oposicions.
Josep Vila utilitzà a l'escola llibres de lectura d'Agustí Rius, com ho demostra una factura del 21 de novembre de 1871on consten 12 llibres de lectura Rius. La relació personal va ser impportant. Rius vingué a Sant Feliu i Josep Vila s'estatjà, també, a casa de la família Rius. Una carta del rector de Sant Feliu, Francesc Xavier Albó, ho constata: "mis saludos al Sr. Rius y família..." (1 de juliol de 1894). D'altres cartes van datades els anys 1905, com també una nota que escriu Josep Vila: "Agustí Rius en l'Acadèmia Pedagògica Catalana del carrer del Paradís 10 y 30 Abril 905, ha desarrollat el tema de que ha de procurar-se que l'ensenyança catalana en siga pedagògica y educativa".

Quina relació té el pedagog Agustí Rius amb els afers de la bruixeria?
Rius va escriure en castellà una monografia de la ciutat de Sabadell. L'obra quedà enllestida el 27 d'abril de 1882. El manuscrit fou traduït al català pel seu fill Agustí Rius i Tarragó i publicat l'any 1929.

A la pàgina 160 d'aquesta monografia Rius fa una referència a uns fets relacionats amb la bruixeria a Sabadell i Terrassa, fets esdevinguts al segle XVII:

(25) Recordin-se les preeminències que adquirí Sabadell com a vila reial. D'aquesta facultat abusà amb unes infelices i desvalgudes dones acusades de bruixes, que foren penjades en 1619 al porxo o cobert de la plaça Major. Tant poden les preocupacions del temps en els caps ignorants! Se cita aquest procés per demostrar fins on arribava el poder judicial de les autoritats de la vila. Ultra la pena de mort, s'imposava també la d'assots i mutilacions de membres. -Igual procés amb el mateix tràgic fi va tenir lloc aquell mateix any a Terrassa.

La primera notícia de les bruixes de Sabadell data de l’acta del 21 d’octubre de 1619 de les Ordinacions de Sabadell on es pot llegir:

Determinaren que sia dada facultat als senyors Consellers de que fassen una cerca per la pressent vila a effecte de fer venir lo home qui coneix les bruixes i si es troben diners per lo gasto de fer-lo venir estiga en llibertat de dits consellers.

Les dones de Castellar inculparen sota tortura a tres dones de Sabadell: “na Joana Sol, Guillerma Roberta,  totes gavatxes, i na Romaguera que avui es diu Vallcorba per ser casada en darreres noces amb Vallcorba habitants en la present vila de Sabadell”. 
Quan parlen de gavatxes es refereixen a emigrants occitanes que a partir de segle XVI es traslladaren a Catalunya.

Dimarts divuit de febrer de 1620, jo Joan Pere Rubí, faber lignarius (fuster) de Sabadell, de quaranta-dos anys, parum plus vel minus (més o menys), Senyor jo ve vist sentenciar a Joana Sol i Guillerma Roberta per bruixes les quals penjaren en la plaça pública de la present vila de Sabadell i aprés aquelles penjades en altres forques en lo terme de Sabadell en lo lloc anomenat, que va de Sabadell a Barcelona, prop de les Termes i aprés dites forques he vist enderrocades i se n’han aportada dita Joana Sol de dites forques i que he oït de mes pròpies orelles com V.M., ha fet una crida donat deu ducats a qui sabia que se n’ha aportada dita Joana Sol de dites forques; interrogat que diga la veritat per lo jurament que té prestat si sap qui ha enderrocades dites forques, i així ho té entés; et dixit jo no sé qui ha enderrocat dites forques ni sé qui ho ha fet, que si ho sabera ho diria i no sé altra cosa”.

Francesc Maspons i Labrós publicà a la revista Lo Gay Saber una sèrie d'articles sobre la bruixeria amb el títol Las Bruixas. En un dels articles, publicat el 15 de desembre de 1880, explica els fets de Terrassa:

Lo procés indicat per lo senyor Martí y Cantó, lo hem pogut veurer en part, mercès á la amabilitat del distingit anticuari, lo procurador de eixa Audiencia, D. Jaume de Puiguriguer y de Dorda qui lo te en un llibre curiosisim, format per ell, titolat y ab motiu, de “Coses curioses” que ha fet també l’obsequi de deixarnos.

Es format contra las dones Margarita Tafanera, Eularia Totxa, Joana Sobina, Guilleuma Font(a), Miramunda y Miquela Casanovas (a) Esclopera, acusades de bruixas, y principalment, de haberse reunit com á tals en un pi de la heretat de’n  Palet de la Cuadra junt ab lo dimoni, haver fet acatament á est y menjat y ballat ab ell y haver complert sas ordres de anar á fer mal allí ahont ell las hi va manar. S’acusava també de bruixas á Joana Ferrer, Joana de Toy, T. Sabina, Madó Margarida, Peyrona Molas, T. Juliana, T. Blanca y altres. Per lo que’s veu lo conclave seria numerós.

Apareix de dit procés que las bruixas tenen un senyal en la esquena que es la que’ls hi posa lo dimoni, luego de sellat son pacte ab ell, aixís ho asegura lo agutzil de la causa, qui diu que havent reconegut á las acusades las hi trová la senyal dita, la qual rentà ab aigua beneita y no se’n volgué anar; que per ella atés lo hàbit que tenia en conèixer á las bruixas s’efermá en que aquelles dones eran tals, com y també perque haventlashi clavat una agulla grossa de embenar mes de un traves de dit per lo referit senyal de la espatlla, cap d’ellas se’n sentí; y també perquè, com totas los altres bruixass, per mes que ploressin y’s lamentessin, may los hi caygué una sola llàgrima dels ulls.

Constan en dit llibre las declaracions de Margarita Tafanera y Joana de Toy, que’s confessaren esser bruixas. La primera reconegué haver anat alguns dijous á casa de Joana Ferrés, la qual treya una olleta de ungüents y despullanse abduas, se untavan pel davall de las espatlles y untades qu’eran la Juana deya mormolant algunes paraules supersticioses y eixian per un finestró cap enlaire tot volant; havent anat un dia fins prop á casa de’n Figueras del terme de Tarrassa ahont trobaren lo dimoni en forma de home, tot vestit de vermell ab una gorra vermella, que’s posà á sonar una flauta que feya lo só molt ronch y sonava á modo de sardanes, y despres se posaren á ballar, acabat lo qual lo dimoni l’abrassá y tingué comunicació ab ella; y un altre dijous anaren á casa de’n Sabater de Sta. Margarida prop de la riera de las Arenas, hont trobaren també lo dimoni que’s posá á sonar la flauta y feren lo demés dit, y altre dijous á casa de’n Vinyers de  Matadepera, y aixis los altres anat sempre á fer mal á bestias y personas, á menys que los trobessin benehidasó senyades, que allavoras no hi podianres, entornansent despres á casa de hont eran partidas, en la que entravan per la finestra, se rentavan ab aigua calenta y sagó, sevestian altre volta, y se’n tornava cadascuna á sa casa. Que això ho feyan entre onze y dotze de la nit, perquè tocades las dotze ya no tenian poder las bruixas; y que tot lo temps que havia tingut tracte ab lo dimoni, quan anava á la Iglesia á oir missa, al llevar la hostia no la podia may veurer ni afigurarla blanca, sinó tota negra.

La Joana Toy confessà que s’untavan per davall de las aixelles y en los polsos del cap prop de las orelles, y untadas que eran, deyan “fulla sobre fulla,” (recordis lo Altafulla de nostre quento d’eix títol, LXI de la col·lecció Lo rondallayre) y eixian per una finestra volant per l’aire havent anat un dia prop de casa den Sabater de S. Margarida d Tarrassa, passada la serra de las Arenas, ahont ab sas companyones y altres donas de diferents pobles feren acatament al diable qui boy assentat en una cadira los manà renegar de Deu y Sta. Maria y de tots los Sants y del batisme y que li prestessin obediència com aixis ho feren despres de lo qual li besaren totas las mans y lo dimoni se posà à tocar una flauta ab un tamborino y feya un só ronch dissemblant als altres músics y totas se posaren á ballar y lo dimoni, qui anava tot vestit de negre, ço es, en forma de Gentil home las cavalcá, y fetes ayguas menors en un clot, ab unas bergas á modo de salpassers espargiren aquelles per los camps y terres y de allí se crià una boira ó neula que se secà y gastà los esplets de la terra, y despres portaren una criatura y davall de un roure la volian matar y com ella hi havia poch temps que feya del art li tingué compassió y exclamà S. Silvestre beneyt, é incontinent tot desaparegué y lo dimoni no la volgué tornar á casa per manera que hi tingué de anar á peu tal com estava.

Confessa també que un altre dia aná ab sas companyes á casa Antich Arus pera matarlo, mes no ppogueren fero perquè estava senyat, y un altre dia, com estés agraviada dita Joana Ferrés de Jaume Poal de Tarrassa per no haberli volgut donar una garrafa de vi li apedregaren la heretat y vinya, pera lo qual aquella se tragué un dimoni que tenia dins d’una capseta y allí feren sos conjurs, y de promte se llevaren grans núvols y se mogueren grans trons y tempestat, y comensá á caurer pedra,de manera que’n caigué tanta sobre la heretat de dit Jaume Poal y algunes altres al entorn, que malmeté tots los fruits y esplets que no hi deixà res allí ahont tocà. Y aixis aná confessant haver anat á diferentas casas ab lo dimoni y altres bruixas entrant per la xemeneia, pera matar à la gent, especialment á las criatures, ó lo bestiar. Entre elles cità á casa en Pallarés de Sta Eularia mes enllà de Caldas de Monbuy, que es la de Ronsana; un altra casa de Llissá de Vall; á casa en Cabassa de Parets; casa en Bosch de Valldoreix, á Montmaló; etc., totas en lo Vallés.

Las predites Tafanera, Totxa, Sabina, l’Mirabunda y la Esclopera foren condemnades á mort y penjades lo dia 26 de Octubre de 1619, en Tarrassa y lloch anomenat la “Pedra Blanca”, despres de haberlas hi aplicat lo turment en la Sala del Castell ó Palau de Tarrassa, en la qual estaven aparellats los banchs, garrots, cordes, corrioles, pilons ó contrapesos y altres aparatós pera fer la tortura, haventhi ademés sobre la taula, pa, vi, llum y altras cosas necessarias; posades elles en lo banch del turment, dit lo potro, lligades ab los bressos part darrera, despullades salvo uns calsons ó panyos y una tovallola lligada als pits; y un metje prop d’ellas.

LES BRUIXES D'ALTAFULLA

400 ANIVERSARI DELS PROCESSOS DE BRUIXERIA AL LLUÇANÈS. 1618-2018.
SANT FELIU SASSERRA

LES BRUIXES D'ALTAFULLA

Quan era petit havia sentit contar que Altafulla era terra de bruixes, i fins que eren bruixes totes les dones d'Altafulla.
No fa molts anys, trobant-me a Torredembarra, i enraonant amb la dona d'un pescador, que resultà ésser filla d'Altafulla, aquella antiga creença va venir-me a la memòria i vaig preguntar a la bona dona sobre el que hi havia de cert en tan arrelada preocupació. Va arronçar-se d'espatlles i es posà a riure bo i dient: "-Coses dels vells!" Però com que vaig insistir per evocar-li records d'infància, heus ací el que, sense deixar de fer xanxa, va comentar-me:
-A Altafulla hi havia tres dones que eren bruixes. Cada nit sortien de llur casa, es reunien a la platja, muntaven en un gusi i desapareixien.
Havent-ho observat el marit d'una d'elles, va tenir la curiositat de saber on anaven a passar la nit, i, a l'efecte, sortí de casa molt abans que la seva dona i va amagar-se en el gusi ben arraulit, ben quietó.
A mitja nit arriben les tres bruixes, hi salten a dins, i una d'elles crida al gusi: "-Vara per tres!" Però el gusi no es mou. "-Vara per tres", torna a cridar-li; però el gusi no vara. A la tercera vegada de cridar-li, i després de veure que no dóna senyal d'obeir, ella que fa : "-Quina en fóra que una de nosaltres estigués embarassada sense saber-ho?" "També podria ésser" respon una altra. Aleshores ella que crida: "-Vara per quatre!" I tot seguit el gusi es llança al mar i se'n va mar endins brunzent com una bala.
Entretant, el pobre home s'estava arraulit en el seu amagatall, que ni gosava a respirar.
En un obrir i tancar d'ulls el gusi va ésser a l'altra banda del mar, aneu a saber on! Les bruixes van saltar en terra i van anar-se'n... podeu pensar que a fer malifetes de les seves.
Abans no claregés,van tornar a saltar un altre cop al gusi, i li criden: "-Vara per quatre!" I el gusi arrenca a córrer com un llamp, i abans de fer-se dia ja tornava a ésser a Altafulla.
Les tres bruixes, com qui no fa res, van entornar-se'n cadascuna a casa seva; però quan el bon pescador va arribar-hi, va agarrar a la seva dona i va apallissar-la de tal manera, que va treure-li per sempre més les ganes d'embarcar-se per anar pel món a fer maleses.

APEL·LES MESTRES.
(Arxiu de Tradicions Populars)

Mostra'm més reaccions

al i 6 persones mé